Les construccions | borinots.cat

Les construccions

Les construccions

El pilar

Els pilars són castells formats per un sol bloc de baix. És a dir, tal com indica el seu nom, un sol pilar. Són construccions que a partir del cinquè pis comencen a complicar-se de mala manera, així que l’equilibri i l’enteniment entre els castellers que el formen és fonamental. Els pilars no es consideren ben bé com un castell, normalment s’aixequen per retre homenatge, per iniciar una actuació, per acomiadar-la, etc. Hi ha molts tipus de pilars:

- El pilar caminant: La majoria dels pilars caminants són de quatre. La pinya és molt similar a la del pilar normal però s'alleugereix per donar-li més mobilitat. Per començar no porta crosses ni contrafort, encara que sí porta agulla i només es forma amb dos cordons. Per tant tenim 2 persones per rengle i la resta de gent volta el castell.

- El pilar al balcó: Acostuma a ser un pilar de cinc, encara que no sempre és així. S'aixeca a sota o molt a prop d'una balconada, i en aquest cas, un cop carregat a vegades s'ha de caminar fins situar-lo a sota de la balconada i des de allà, amb l'ajut d'una faixa amb un nus a la punta, es puja l'anxaneta i a vegades fins i tot l'acotxador fins al balcó.

- El pilar aixecat per sota: Quan es diu que un castell és “aixecat per sota” vol dir que s'enlaira al revés: es comença per l'anxaneta i s'acaba pel baix. S'aixequen a pols els pisos que s'han muntat per permetre que vagin entrant els següents.

- Vano de pilars: S'anomena així a un conjunt de tres pilars aixecats alhora per la mateixa colla. El del centre ha de ser un pis més alt que els dels costats i el número de pisos del pilar central determina el nom del vano. Per exemple el “vano de cinc”: és el vano format per dos pilars de quatre i un de cinc.

El quatre

Són els castells més estables i per tant els més fàcils d'assolir per una colla quan decideix pujar de nivell i “canviar de pis”. Tant és així que és el castell que ha arribat a tenir més alçada sense folre (4 de 9).

Estan formats per quatre blocs de baix, la qual cosa fa que el pom de dalt pugui repartir el seu pes de manera més homogènia que no pas el tres, posant els dosos un peu a cada pilar.

La pinya està formada per setze rengles:

•  Quatre rengles de mans: un darrere de cada segon.

•  Vuit rengles de laterals: un a cada costat de cada rengle de mans.

•  Quatre rengles de vents: situats al mig dels rengles de laterals.

El tres

Tal com diu el seu nom, els tresos estan formats per tres blocs de baix. La seva estructura és molt més segura que la de la torre, però malgrat això la tendència que té a girar sobre si mateixa fa que s'hagi de treballar tota l'estona. Una altra causa de la seva feblesa és que el pom de dalt, que té quatre peus, es reparteix entre els tres pilars. Aquesta peculiaritat fa que en els tresos cadascun dels pilars que el formen tingui un nom diferent.

•  Rengle: és el pilar que suporta més pes, ja que rep pes sencer d'un dels dosos del pom.

•  Plena: és el pilar situat a la dreta del rengle i es diu així perquè és el pilar pel qual puja i baixa més canalla respecte del tercer pilar. Per ell hi puja un dos i l'anxaneta i hi baixa el dos. Suporta un dels peus de l'altre dos.

•  Buida: està a l'esquerra del rengle i s'anomena així perquè per ell només puja i baixa l'acotxador. Rep el pes del peu del dos.

Malgrat totes les dificultats, avui per avui, és un tres el castell que ha assolit la màxima alçada (3 de 10 amb folre i manilles).

 

En quatre amb el pilar o l'agulla

Es tracta d'una estructura de quatre a la que s'hi afegeix al mig un pilar de dos pisos menys que el quatre que l'envolta.

La gran diferència respecte la resta de pinyes és que aquesta pinya és dinàmica i no estàtica ja que hi ha canvis continus de posicions de mans dins la pinya durant el desenvolupament del castell.

Dintre dels castells del mateix nombre de pisos la seva dificultat el situa entre el tres i la torre, aparellat amb el cinc. La seva dificultat comença a la pinya, ja que per deixar espai per poder situar el pilar al mig s'han de sacrificar les agulles, que es converteixen, per dir-ho d'alguna manera, en les primeres mans i vents del pilar. Així mateix el pilar es queda sense les crosses, sense el contrafort i sense l'agulla; el baix està sol.

El pilar i el quatre no es basteixen al mateix temps, acostuma a fer-se amb una diferència de dos pisos. L'ideal és que l'acotxador del pilar entri en el moment que l'anxaneta del quatre, un cop feta l'aleta, hagi iniciat el descens i es trobi a l'alçada dels dosos.

•  Els castellers que formen el tronc del pilar, a mesura que es situen en el pis que els pertoca, s'agafen amb una mà al rengle del quatre que tenen davant i amb l'altra agafen els bessons del casteller que tenen al damunt.

•  L'anxaneta del pilar no puja des de la pinya, és l'acotxador del quatre qui, passant pel pis de dosos, entra al mig de l'estructura del quatre, es col·loca a sobre de l'acotxador del pilar.

•  Aquest castell no es dóna per carregat fins que els segons del quatre no han sortit de dalt de la pinya.

El cinc

És el castell amb més pilars dels que es fan habitualment. És el resultat de situar una torre darrere del rengle d'un tres, de manera que el rengle dels components de la torre agafen el rengle del 3 per darrere.

Aquest castell té dos poms de dalt però només un anxaneta.

Pel que fa a la dificultat, ja hem explicat que es pot equiparar amb la del quatre amb agulla, és a dir, que està entre els castells de tres i les torres, però depèn de molts factors per la dificultat de lligar la pinya, s'ha assolit abans la torre de nou amb folre i manilles que el cinc de nou.

Igual que en el tres, cadascun dels pilars rep un nom diferent:

•  Rengle: és el rengle de l'estructura del tres i està situat al mig.

•  Plena: està situada a la dreta dels castellers que formen el rengle.

•  La buida també està a l'esquerra del rengle.

•  Descarregar: és el pilar de l'estructura de la torre situat a la dreta del rengle,. S 'anomena així perquè l'anxaneta baixa per ell a l'hora de descarregar el castell.

•  Carregar: és el pilar de la torre situat a l'esquerra del rengle, i és el rengle per on puja i baixa l'acotxador.

El tres per sota

Ja hem vist abans el pilar aixecat per sota, també és vàlid pel tres aixecat per sota.

Les dificultats d'aquest castell, comparades amb els de la mateixa alçada també són superiors, els baixos han de treballar sense crosses i la separació dels rengles, és a dir, les mesures del quadre, es van modificant amb cada nova aixecada.

El dos o torre

Els dos o torres estan formades per dos blocs de baix, un amb agulla i l'altre sense. En estar formades per dos pilars resulten molt fràgils i la seva dificultat fa que s'equiparin amb els castells de tres i quatre d'un pis més.

Les torres són sempre molt bellugadisses:

•  El moviment lateral és continu

•  El longitudinal normalment pot aparèixer al canviar l'anxaneta el pes d'un pilar a l'altre en el moment immediatament posterior al de carregar. Si quan apareix aquest moviment no es controla ràpidament, les coses acostumen a complicar-se molt.

•  El pitjor moviment de la torre és el rotatiu: quan gira sobre si mateixa acaba caient la majoria de les vegades. És per impedir aquest moviment que es reforcen molt els laterals dels segons.