Després del concurs de Tarragona de 1990, un grup de persones del barri de Sants, es plantegen la possibilitat d’iniciar una colla castellera. Un cop establerts els primers contactes i havent informat al barri de les intencions, els assajos comencen a principis del mes d’Octubre de 1992 al Casinet d’Hostafrancs. Durant els primers mesos, castellers de les colles de Barcelona i Cornellà ens ajuden a adquirir les primeres nocions sobre tècnica castellera. Cap al Febrer de l’any 1993 la colla comença a funcionar per sí sola i escollim el primer Cap de Colla, Oriol Quin, que juntament amb tot l’equip tècnic assumeixen la responsabilitat de tirar la colla endavant. Paral·lelament iniciem els assajos del grup de grallers i timbalers i editem el primer exemplar de la revista de la colla. Els assajos continuen i el dia 9 de Maig ens presentem oficialment a la plaça Bonet i Muixí, apadrinats per les colles de Barcelona i de Cornellà, i estrenant la nostra camisa grisa. Aquell dia descarreguem el pilar de quatre caminat (entrada a plaça), el quatre de sis, el tres de sis i el cinc de cinc net. Arriba l’estiu i, el 8 d’Agost, en l’actuació per presentar el monument casteller de F. Anglès, carreguem el primer pilar de cinc. El Setembre següent, el dia 10 concretament, carreguem la primera torre de sis a Hostafrancs i el 23, al local dels Minyons de Terrassa, descarreguem la torre de sis i el pilar de cinc. Acabem l’any descarregant tots els castells de la gamma de sis (excepte el tres per sota): quatre de sis, tres de sis, quatre amb el pilar, cinc de sis, torre de sis i el pilar de cinc. El dia 8 de Desembre, en la darrera actuació de l’any, carreguem un incipient quatre de set a Castelldefels. En aquest primer any de vida hem aconseguit èxits prou notables, ja que apart de fer els nostres primers passos com a colla, hem aconseguit despertar el gust pels castells en un barri amb cap tradició castellera i hem donat una molt bona impressió a totes les places on hem actuat.

Comença la nostra segona temporada, i no pot anar millor, ja que en una de les primeres actuacions de l’any, el dia 29 de maig al Parc de la Ciutadella, descarreguem el nostre primer quatre de set i carreguem el primer tres de set. Aquest èxit ens esperona i treballem per intentar descarregar el tres en la festa del nostre primer Aniversari. Això, però, no serà possible i haurem d’esperar fins a les festes de la Mercè, per poder completar-lo. Aquesta actuació ens dona a conèixer a tota la ciutat de Barcelona. Pocs dies després, el 2 d’Octubre, tenim l’oportunitat d’actuar per primer cop al concurs de castells de Tarragona. Aquesta actuació també es converteix en un gran èxit per la colla, ja que ens consolida com a colla de set (passant per davant de colles més antigues), ens obra a tot el món casteller, i a tota l’afició a través de TV3. El dia 13 de Novembre ens conviden a actuar a Manresa, i intentem amb èxit el nostre primer castell de set i mig: el quatre de set amb el pilar. Sembla que la temporada ja s’ha acabat però encara ens queda un altre cartutx. El dia 11 de Desembre tenim l’oportunitat d’actuar per primer cop amb una colla de nou. Serà a la Vila de l’Arboç, amb els Castellers de Vilafranca i la colla de Sant Pere i Sant Pau. En aquesta actuació demostrem el nostre bon moment i tornem a descarregar el quatre de set amb el pilar. El segon any de vida ha estat per nosaltres molt gratificant i ha continuat la cursa ascendent cap amunt, ja que el nostre potencial humà ha arribat al centenar de castellers, i el nostre nivell casteller ha continuat superant-se. Ja tot el món casteller ens coneix, els aficionats de la ciutat també, i som una de les entitats més famoses, populars i estimades del barri de Sants.

El tercer any comença amb no molt bon peu. La gent sembla que no recordi que s’ha d’assajar per fer castells i en les primeres actuacions ens cau algun castell de set. Treballem el cinc de set, i pel nostre segon aniversari l’intentem. No aconseguim carregar-lo, però ens recuperem ràpidament i aconseguim igualar la millor actuació de l’any passat (tres de set, quatre de set amb el pilar, torre de sis i pilar de cinc). La mala sort o els nervis ens van perseguint fins el dia 2 de Juliol, on actuem a Gavà pel matí (tres de set, quatre de set amb el pilar, torre de sis i pilar de cinc) i per la tarda a Banyoles (tres de set, quatre de set, cinc de sis i torre de sis). La quantitat de castells descarregats (tots), la bona impressió i l’èxit personal ens anima i ens treu els nervis de sobre. A finals d’Agost començem la nostra particular “posta a punt” i, en una marató castellera per les festes del barri, descarreguem 23 castells. Es el preludi de l’actuació de la festa major de Sants, el 3 de setembre, on al primer intent descarreguem sense cap dificultat del nostre primer cinc de set. L’actuació l’arrodonim amb un tres de set, un quatre de set amb el pilar i dos pilars de cinc simultanis (un d’ells al balcó). Dies després repetim l’actuació a les festes de la Mercè, però aquest cop amb tres pilars de cinc simultanis, un d’ells caminat 10 metres cap al balcó. L’embranzida començada al Setembre no s’atura i per la nostra Diada aconseguim una nova proesa al carregar, en el primer intent, la torre de set. Els altres castells són el cinc de set, el quatre de set amb el pilar i tres pilars de cinc simultanis. Durant la nostra festa també es presenta al nostre públic el video “Borinots, història d’una colla” amb un èxit total. A finals d’any i quan sembla que ja hem acabat temporada, tenim altre cop l’oportunitat d’actuar a la Vila de l’Arboç. Encara que la intenció era descarregar la torre, uns canvis d’última hora no ens ho permeten però la tornem a carregar, demostrant un gran domini i una total confiança per pensar en descarregar-la per la propera temporada. La tercera temporada ha estat sens dubte la de la consolidació. Ja ningú dubta de nosaltres com a colla, tot el món casteller ens coneix i podem anar arreu amb la cara ben alta. Per la propera temporada, castells de vuit !

La temporada 96 s’inicia per Sant Medir, el 10 de març, descarregant-se ja castells de set a la primera actuació. Al mes següent a Granollers, el 21 d’abril els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el pilar de cinc per sota, castell que la colla no havia intentat fins aquell moment. I poc després, pel 3r Aniversari de la Colla (el 12 de maig) s’assoleix ja el gran repte de la temporada descarregant-se per primera vegada el dos de set, a la vegada que s’arrodoneix la millor actuació de la nostra història amb el quatre de set amb l’agulla, el cinc de set i dos pilars de cinc simultanis. A partir d’aquest moment l’objectiu és repetir la torre i començar a treballar el terreny per anar als castells de vuit. El repte, però, no és fàcil, i malgrat que els castells de “set i mig” comencen a sovintejar en les nostres actuacions, durant el setembre següent i ja en plena temporada alta només s’aconsegueix descarregar un cinc de set (el segon de l’any, per les Festes de La Mercè) i un quatre de set amb l’agulla, tot i que el darrer s’havia descarregat a Sitges a finals d’agost i després d’un mes de vacances. I és que amb aquests castells ja no s’hi val a badar. A tot plegat, la colla també nota l’absència del Xavi Alcaraz, habitual segon dels pilars de cinc, que ens va deixar al juliol deixant un gran buit en el si de la colla (no t’oblidem). De totes maneres, arriba el XVI Concurs de Tarragona i s’aconsegueix descarregar per segona vegada el dos de set, fita que encara es repetirà per la Diada de la Colla. Així, malgrat les dificultats d’una temporada irregular en què descobrim que mantenir-se en un cert nivell cada vegada esdevé més difícil, els Castellers de Sants acabem el 1996 consolidant un graó més cap als castells de vuit, tant a les places com als assajos, on s’acaba la temporada fent proves molt prometedores de cara al carro gros. Però la temporada es fa curta i ja no queden actuacions.

Arriba el 97 estrenant la diada de Santa Eulàlia el 16 de febrer, dia en què es fan els primers castells de set a la plaça Sant Jaume. A poc a poc, la colla comença a portar una línia ascendent fins al V Aniversari, en què es descarreguen de nou els tres castells més grans, situant-nos ja en el nivell de l’any anterior, però amb més experiència i amb unes energies renovades. I és que a més d’estrenar Cap de Colla, càrrec que assumeix Fidel Bellmunt, els ànims estan molt motivats per les expectatives que desperta la proximitat d’un possible quatre de vuit. El primer intent d’aquest castell arriba el 8 de juny, però el tronc es deforma a l’entrada de dosos i s’ha de desmuntar. El desencís és general, però és evident que cal treballar més de cara a descarregar aquest castell, per això gran part dels esforços de la temporada es concentren a preparar la colla per als castells de vuit, tant a nivell tècnic com moral. Així, durant l’any és freqüent veure amb clara regularitat el dos de set, el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla, fins que finalment s’arriba al moment històric de la V Diada de la Colla: el 19 d’octubre de 1997 els Castellers de Sants descarreguen el seu primer quatre de vuit. Aquest castell arriba acompanyat d’un dos de set i un cinc de set, l’actuació més gran que pot oferir la Colla. Definitivament alguna cosa ha canviat a Sants, no només a la colla, sinó a tot el barri. El suport de tota la gent del barri ha estat definitiu per acabar de donar l’empenta que calia per arribar fins aquest punt. Més que mai, els Castellers de Sants són un tema d’actualitat i d’interès entre la gent i els mitjans de comunicació locals. L’esforç realitzat per aconseguir el quatre de vuit també dóna el fruit esperat quan a la següent actuació, a Sitges, es repeteix la construcció, que encara es veurà una vegada més en l’última actuació de l’any (aquesta vegada només carregat) a Vilanova.

Aquesta temporada havia de ser la de la consolidació dels castells de 8, però les coses no sempre surten tal i com es plantegen. Vam començar forts i amb confiança, potser massa, i tot va anar força bé fins que va arribar el dia del nostre 5è aniversari. D’aquella actuació n’esperàvem molt i potser ens va trair la confiança i la pressió que ens vam imposar nosaltres mateixos d’haver de fer una gran actuació. El cas és que no va sortir gairebé res. Va caure el 5 de 7 i el primer intent que fèiem de 3 de 7 aixecat per sota, això sí vam carregar la torre de 7 i vam fer el primer pilar pujant per les escales de l’Església de Sta. Maria, fet que a partir d’aquest any, es repetirà cada aniversari Dins dels actes de celebracions del 5è aniversari de la colla, cal destacar-ne dos; el primer va ser la presentació d’un intens treball realitzat per gairebé 40 membres de la colla sobre “l’organització i l’economia de les colles castelleres”, la importància del qual va quedar reflectit amb la publicació d’un llibre de l’Editorial El Mèdol de Tarragona. L’altre acte va ser l’arrossada popular per a més de 700 persones que vàrem organitzar al Parc de l’espanya Industrial. De tota manera, la desconfiança que ens va generar la mala actuació de l’aniversari la vàrem arrossegar tot l’any. Això va fer que perdéssim confiança amb el carro gros que no vàrem poder coronar cap vegada, tot i que vam fer dos intents que van arribar prou lluny (la Mercè i el Concurs de Tarragona) i que amb una mica més de decisió hauríem pogut, com a mínim, carregar. Entre les moltes actuacions que vàrem realitzar aquest any, cal recordar, per la seva singularitat, la que vam fer a l’interior de la presó Model de Barcelona i com no, una de les darreres de la temporada a Sant Cugat, on va començar a nevar quan fèiem el 4 de 7 amb l’agulla. Malgrat tot, aquest any no va ser tan negatiu com pot semblar, ja que finalment es van fer 8 torres de set, 11 cincs de set i 12 quatres de set amb l’agulla (més que qualsevol dels anys anteriors). Però ens va quedar el regust amarg de no haver pogut fer cap 4de8.

Comença la temporada amb el Xavi Vinyals com a cap de Colla, i l’objectiu de la nova tècnica és recuperar el 4 de 8 sense perdre, això sí, cap dels castells que havíem assolit fins aleshores. En aquest context es carrega la primera torre de 7 el mes d’abril (la més matinera fins ara) i pel nostre Aniversari la descarreguem. El juny va ser el mes clau de l’any. Per començar, a Mataró desmuntem tres vegades e 4 de 8 per indecisió de la canalla, però tenim la certesa que aquest castell està totalment al nostre abast, només cal tenir en dia apropiat. Aquest dia arriba dues setmanes més tard, quan al Maremàgnum del port de Barcelona, descarreguem l’anhelat 4 de 8 acompanyat per una torre de 7 i un altre 5 de 7 (de cincs i torres ens en vam fer un fart durant tot l’any). L’alegria per la recuperació del carro gros va ser indescriptible i, abans de les vacances, vam tornar a repetir l’actuació (4 de 8, 2 de 7, 5 de 7) a l’Hospitalet de Llobregat. Amb la satisfacció per la feina feta ens n’anem de vacances i en tornar comença un dels fets que ens marcaria força durant tot l’any: les actuacions suspeses per la pluja. Això ens va fer perdre una mica el ritme i el dia de la Mercè no vàrem poder fer el 4 de 8 tot i haver-lo intentat tres vegades (tots desmuntats) amb dosos col·locats. Dos dies desprès però, a la mateixa plaça de Sant Jaume, el descarreguem sense problemes i la Colla explota d’alegria. EL 4 de 8 es fa fins a vuit vegades aquest any. I arriba un dels dies més assenyalats de la nostra curta història. Vilafranca, 1 de novembre, Diada de Tots Sants; provem per primera vegada el 3 de8 i cau, sortosament sense que ningú prengui mal, i en la repetició de la ronda, descarreguem el 4 de 8. Arriba la segona ronda i aquesta vegada sí, el carreguem el 3 de 8, és la bogeria!! I la plaça de Vilafranca, que hi entén i molt de castells, ens reconeix el treball i l’esforç per la fita assolida. El final de temporada queda bastant deslluït per les inclemències meteorològiques: el 14 de novembre hem de suspendre el viatge a Perpinyà per les inundacions, i el dia 21 també es suspèn la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia a causa de la neu!! Acabem l’any (i mai millor dit) el 31 de desembre amb el muntatge de la Fura dels Baus, “L’Home del Mil·leni”, a la plaça Catalunya de Barcelona.

Comencem amb la moral alta, després d’haver fet, l’any anterior, la millor temporada de la nostra història. Després de les clàssiques actuacions de Santa Eulàlia i festes de la Primavera, arriba el nostre 8è aniversari, i descarreguem el 4 de 8 per primera vegada en aquesta diada. No obstant això, encara no tenim a punt la torre de 7. També descarreguem el 4 de 8 en la presentació de la Colla de Sarrià, a final de maig, i a Reus. A principis de juny, passem un cap de setmana inoblidable a Manacor, on anem convidats per la Colla dels Al·lots de Llevant per a participar a les festes de la localitat. Abans de vacances, per la Festa Major de Sant Cugat, carreguem el 4 de 8 i completem la primera torre de 7 d’enguany. Aquest any no anem a la plaça de Sant Jaume per la Mercè, en senyal de protesta per les unilaterals i antidemocràtiques decisions dels responsables de cultura municipals. Arriba el Concurs de Tarragona el dia 8 d’octubre, i amb la confiança que li tenim, comencem l’actuació amb el 3 de 8, el castell puja perfecte, però una caiguda d’una colla del costat fa que la canalla es despisti i només una relliscada, amb l’aixecador col·locat, ens impedeix coronar-lo. A més, a causa de la caiguda tampoc podem fer el 4 de 8, amb la qual cosa ens quedem sense fer cap castell de 8 en el concurs, una vegada més. Tot i això, fem la torre, el 5 i el 4 de 7 amb l’agulla sense dificultats. Dues setmanes més tard tenim una Diada passada per aigua i no la podem celebrar a Bonet i Muixí, ho hem de fer al Casinet, però allà és impossible fer castells de 8 per culpa de l’alçada. El dia 29 a Sabadell tornem a desmuntar el 4 de 8, sembla que l’hem perdut una mica, però el millor està per arribar. Els Castellers de Vilafranca ens tornen a convidar a la seva Diada de Tots Sants, i aquest cop no falla res. En primera ronda, descarreguem un impecable 3 de 8! En segona ronda, amb moltes dificultats però, descarreguem el 4 de 8. En tercera ronda, portats per l’eufòria del moment, intentem per primera vegada una torre de 8 amb folre, que va caure a l’entrada de dosos. Finalment, descarreguem amb total solvència la torre de 7. Sens dubte, la millor Diada de la nostra història, ja que per primera vegada descarreguem dos castells de 8 el mateix dia. El dia 12 de novembre, a la Zona Franca, descarreguem el nostre castell número 1300 ( un 3 de 7). El dia 19, a la Diada dels Castellers de la Vila de Gracia, (per baixes d’última hora tampoc vam poder fer castells de 8), vam fer 2 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb l’agulla, i finalment el dia 26, a la Diada de la colla de Badalona, vam fer per primera vegada un 9 de 6, que posa punt i final a un any, castellerament parlant, molt bo.

Comencem la temporada amb canvis. D’entrada, es renoven els càrrecs i el nou cap de Colla és el Jesús Puparelli. La renovació, però, no afecta solament la direcció tècnica, sinó que hi ha pel davant molta feina a fer renovant tronc i sobretot el pom de dalt (la canalla creix, ja se sap). Per aquest motiu els plans s’endarrereixen força, no és fàcil acoblar la gent a posicions noves o fer-los pujar quan no ho han fet fins aleshores. La temporada comença abans del normal, ja que el 28 de gener participem amb 56 colles més, a les Festes desenals de la Candela de Valls. Després venen les actuacions clàssiques de començaments de temporada, Sta. Eulàlia, Festa de la Primavera, etc. fins arribar al 8è Aniversari de la Colla, que degut a la renovació que s’està duent a terme no ens permet fer grans castells (4de7, 5de7, 4de7 amb l’agulla, pilar de 4 pujant les escales de Sta. Maria). A finals de maig, la Colla es desplaça a Algemesí (País Valencià) participant en la trobada anual de Muixerangues i Castells. La temporada va passant i els castells grossos no arriben (només hem carregat la torre de 7 el mes de juny a Sant Medir), fins el 16 de setembre a Tiana on, (després de un viatge sense rumb clar) descarreguem la torre amb gran alegria per part de tots (fins a final de temporada la descarregarem 4 vegades més, sense cap ensurt). Una setmana més tard anem a la Diada de la Mercè (desprès de no haver-hi assistit l’any anterior) i a Cornellà, on per falta de pinya (més de l’altre Colla que no pas nosaltres) no podem provar el 4 de 8. No obstant, el carro gros només es fa esperar una setmana, ja que el 7 d’octubre per la Festa Major de Martorell, el descarreguem sense problemes juntament amb el 5 i la torre de 7. Arribem al 14 d’octubre, la 9ª Diada de la Colla, amb retransmissió televisiva i amb els Castellers de Vilafranca que fan que Bonet i Muixí es converteixi en plaça de 9. Feia temps que anàvem al darrera per tal que Sants veiés castells de 9 en directe. Però a més a més, els Castellers de Sants fan la 2ª millor actuació de la seva història, descarregant el 4 de 8 i la torre de 7 i carregant per primer cop a casa el 3 de 8. Fins a final de temporada, vàries actuacions tranquil·les, entre les quals cal destacar l’anada a la Catalunya Nord per participar en la Diada dels Castellers del Riberal. I, finalment, una altra fita important, l’11 de novembre a Figueres intentem per primer cop després de 3 anys i mig, el tres de 7 aixecat per sota, i el descarreguem, fet que repetiríem en la darrera actuació de l’any, el 2 de desembre, a la Festa Major de Sant Andreu. En resum, un any de transició amb força bons resultats a final de temporada.

S’allarga la renovació iniciada l’any anterior. Això comporta dificultats per tal de trobar l’alineació idònia per a fer segons quins castells. Durant els mesos de març i abril, es fan castells bàsics de la gamma de 7 i fins a principis de maig no descarreguem el 4 amb l’agulla i el 5. Pel nostre 9è Aniversari, però, acompanyem aquests dos castells amb el 3 aixecat per sota, castell que no havíem fet mai a Sants. Aquest castell el sovintejarem al llarg de tota la temporada, i amb l’excepció d’un parell que només es carreguen, la resta es descarrega sempre. La primera setmana de juny, a Mataró intentem la torre per primera vegada enguany, i només la carreguem. La segona part de la temporada és quan es fan les millors construccions. A meitat de setembre ja descarreguem la torre de 7 a Terrassa i per la Mercè, fem un altre cop la millor actuació de les colles participants. Descarreguem la torre de 7, el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Amb la moral ben alta després de l’actuació de la festa major de Barcelona, anem a Vilafranca, a la Diada de Sant Miquel i, com sempre que actuem a la capital de l’Alt Penedès, ens surt una actuació rodona. En aquesta ocasió vam descarregar la torre de 7, el 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per sota, la qual cosa representa una de les millors actuacions de la nostra història. Amb ànims renovats, anem al concurs de Tarragona, la primera setmana d’octubre, i repetim l’actuació de Vilafranca, excepte el 4 de 8 que a Tarragona només podem carregar. Una llàstima perquè el castell era força quiet i donava garanties de poder descarregar-lo. No obstant, per fi, podem fer un castell de 8 en un concurs (era la nostra cinquena participació). Per la Diada, descarreguem la torre i el 5 de 7, però el 3 per sota només el carreguem. Acabem la temporada actuant a Manlleu, Salt i Sant Andreu i amb les mires posades en el desè Aniversari que ens ha de portar el ressorgiment que tant desitgem.

Sense cap mena de dubte podem dir que l’any del desè aniversari dels Castellers de Sants ha estat el millor de la nostra història. I ho ha estat per diversos motius: en primer lloc per la qualitat dels castells assolits, en segon lloc per la seguretat en fer les construccions i en tercer lloc per la gran participació de castellers i amics en les diades clau. La temporada es va iniciar amb l’entrada de la nova Junta i la nova Tècnica, encapçalades per en Daniel Cochs i l’Andreu Botella. I tot seguit tothom va anar per feina, ja que l’any 2003 era el del desè aniversari de la Colla i calia celebrar-ho. Es van muntar molts actes: l’exposició fotogràfica a les Cotxeres de Sants, l’arrossada popular amb festa infantil al Parc de l’Espanya Industrial, el sopar amb tots els amics i amigues de la Colla i les entitats del barri que sempre ens han donat suport, amb un video-muntatge commemoratiu i finalment les edicions d’un llibre i un CD-rom. En l’aspecte estrictament casteller, s’han batut rècords. S’han descarregat més d’un 95% dels castells intentats. Per primera vegada s’ha carregat la torre de vuit amb folre (Gràcia, 16/11), però a més s’ha descarregat per segona vegada el tres de vuit (Terrassa, 2/11) i en cinc ocasions més s’ha completat el quatre de vuit (aniversari 11/5, la Garriga 22/6, Sitges 21/9, la Mercè 24/9 i Terrassa 2/11). Però és que a més hem descarregat la torre de set en 10 ocasions, el tres de set per sota i el cinc de set, 7 vegades cadascun, i el quatre de set amb l’agulla tretze vegades. En resum, unes construccions que ens han dut a ocupar per setè any consecutiu un lloc destacat entre les colles més ben qualificades en tots els rànquings del món casteller i amb una regularitat difícil d’assolir. Repassant els moments més significatius de la temporada, cal recordar el cap de setmana que vam passar a Lovaina (Flandes) amb motiu de la celebració del 75è aniversari de l’Hospital de la Universitat de Lovaina. Es van desplaçar un gran nombre de castellers, la qual cosa ens va permetre fer un munt de castells de 7 i de 7 i mig. També cal esmentar la gran afluència, no tan sols de castellers/res, sinó també d’amigues i amics que han acompanyat la Colla en les diades més importants (Aniversari, Mercè, Terrassa, Gràcia) la qual cosa ha permès fer els castells que s’han fet. Sense anar més lluny, a la Mercè i a Sitges es van fer dues de les millors actuacions dels darrers 10 anys, i a Terrassa vam descarregar per segona vegada dos castells de vuit en una mateixa actuació, i vam estar a punt de carregar la torre de vuit. Aquest castell, però, va haver d’esperar només dues setmanes per tal que el veiéssim carregat. Va ser a la plaça Rius i Taulet, el 16 de novembre (diada electoral), era la tercera vegada que s’intentava i en el moment d’aconseguir-la, hi va haver un esclat d’alegria difícil d’oblidar. En resum, i per tal de poder-nos fer una idea global del que ha estat aquesta temporada, direm que s’han fet 4 de les 8 millors actuacions de tota la història de la Colla , i amb això queda tot dit. De totes maneres, sempre queden assignatures pendents, però l’any 2004 comença amb unes expectatives molt bones gràcies a la feina feta no només durant aquest any que ara ha acabat, sinó també en els anys anteriors, en què es van posar els fonaments per a fer les construccions de les quals hem pogut gaudir aquesta temporada.

La temporada comença com de costum per Santa Eulàlia, tot i que fins la segona meitat de març no comencen a sovintejar les actuacions. Les diades de Santa Madrona al Poble Sec i de Sant Medir, que enguany organitzem nosaltres, són les que obren el foc. Tot seguit a Tarragona, en la inauguració de la plaça de l’Espiridió, descarreguem la torre de 7, una de les més matineres de la nostra història. Anem a Montgat, i a la Festa Major de Cabrils descarreguem la segona torre de 7. A la setmana següent celebrem el nostre XIè aniversari, on després de descarregar una nova torre, només carreguem el 4 de 8 i això ens marcarà gairebé durant la primera meitat de la temporada. Els objectius s’endarrereixen i les actuacions següents no conviden a l’optimisme. Les actuacions de Granollers el 23/5 i a la Garriga el 13/6 així ho confirmen. Arribem al 20 de juny a la Fes-te al carrer i les coses no milloren ja que només podem carregar el 5 de 7. Abans de vacances, però, viatgem al País Valencià, a Albocàsser, i tot i que fem castells de 6, aquesta sortida serveix per “fer colla” i ens n’anem de vacances amb el convenciment que a la tornada tot anirà molt millor. Les primeres actuacions després de vacances no són massa espectaculars, però es comença a veure que la feina feta els mesos anteriors no tardarà a donar fruits. Es fan actuacions a Sant Hipòlit de Voltregà i al Fòrum de les Cultures, però quan la Colla comença a donar el do de pit és a la Diada de la Mercè on, tot i que només podem carregar la torre de 7, sí que descarreguem el 5 i el 3 aixecat per sota, la qual cosa dóna la moral necessària per afrontar amb garanties el XXè concurs de castells de Tarragona de la setmana següent. I a Tarragona, es produeix l’esclat de la Colla, es descarrega per primer cop en un concurs el 4 de 8 i a més ho acompanyem de la torre i el 3 per sota, tot descarregat. S’ha superat la mala estrugança i tot seguit descarreguem la torre, el 5 i el 3 per sota a la Festa Major de Les Corts i per la XIIª Diada de la Colla, tornem a descarregar la torre, el 4 de 8 i el 5 de 7. Això dóna empenta i a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia intentem el 2 de 8 folrat. Un primer intent, que es podria haver com a mínim carregat, es desmunta i és que els nervis passen factura. Després d’un segon intent també desmuntat, acabem l’actuació amb un 5 i un 3 de 7 per sota, la qual cosa està molt bé, però haurem d’esperar una mica més a descarregar la torre de 8. La temporada la tanquem, com de costum, a la Festa Major de Sant Andreu, amb la sensació que ha estat un any molt intens. Amb mala sort al principi però amb un esperit de superació que ens fa ser molt optimistes de cara al 2005.

L’any 2005, a part de ser el millor de la història dels Castellers de Sants (de moment) s’ha significat per quatre grans novetats: la consolidació del carro gros, la descarregada del primer castell folrat, la inauguració del local social de la Colla i la utilització del casc per a la canalla. Anem pas a pas. Aquest any canvia la Junta i la Carme Bernet és escollida presidenta en l’assemblea del mes de gener. Pel que fa a la Tècnica, hi ha continuïtat i l’Andreu Botella segueix com a cap de Colla. El principal objectiu de la temporada és la consolidació dels castells de vuit pisos, incloent la fita d’intentar descarregar per primera vegada la torre de vuit folrada. A principis de març, s’inaugura Cal Borinot, el local social de la Colla al carrer Vallespir, el qual jugarà un important paper aglutinador, com a espai per a reunions i activitats diverses, i com a centre de trobada de castellers i amics abans i després dels assajos. En l’aspecte casteller, Santa Eulàlia marca com sempre l’inici de les actuacions. Les diades de Sant Medir, enguany a Sant Cugat, i les actuacions a Canovelles, al carrer Brasil de Sants, a Ripollet i per Sant Jordi a Sitges serveixen per escalfar motors i fer els primers 5 de 7 i 3 de 7 per sota. Els primers símptomes, però, que avisen que hi ha una gran temporada pel davant, es produeixen en la diada del 12è aniversari. Es descarreguen sense problemes el primer 4 de 8 i la primera torre de 7,acompanyats d’un nou 3 de 7 per sota i del vuitè pilar de 4 pujant les escales de Santa Maria. La novetat que causa gran impacte és la utilització del casc de tae-kwondo per part dels més menuts en els castells de vuit pisos, cosa que la Colla ja havia anunciat prèviament. La polèmica seguiria quan 15 dies més tard, a la “Fes-te al carrer” fem el segon 4 de 8, aquesta vegada acompanyats per la Joves de Valls. Premsa castellera i no castellera, ràdio i televisió, dediquen espais i es parla del casc i la seguretat dels castells (no sempre amb el coneixement necessari), però se’n parla i els Borinots són actualitat. A finals de maig, a La Garriga, descarreguem el tercer carro gros en un mes i això pinta molt bé. A principis de juny, al Vendrell, fem el quart i es decideix que els assajos de soca i folre són prou bons com per intentar per primera vegada atacar la torre de 8 folrada. 4d8 12é Aniv. (1r castell amb casc) Serà a Sabadell el 19 de juny. Arriba el dia, la plaça del Mercat de la capital vallesana s’omple de camises grises. i després de fer el cinquè 4 de 8, es munta la soca. El castell puja nerviós i es desmunta, i es torna a intentar més tard. Aquesta vegada el castell segueix nerviós, sobretot a nivell de folre, i es trenca quan l’aixecador ja estava col•locat. Mala sort, però la cosa pinta bé, sobretot per la gran quantitat de castellers presents a plaça i, el més important, als assajos. Després de la Festa Major de Gavà, que com aquell que res, es fan una altra torre i un altre 5 de 7, arriba l’esperat viatge a Menorca. És el primer cap de setmana de juliol i en un gran ambient, són festes patronals a l’illa, s’actua a Maó, Ferreries i Es Mercadal i entre molts d’altres castells, es fan el 3 de 7 per sota, el 4 amb agulla, el 3 i el 4 de 7 i pilars de 4 i 5 normals i aixecats per sota. Un cap de setmana inoblidable que permet encarar l’última actuació abans de vacances a Mataró (La Llàntia) amb tranquil•litat i l’esperança que després del descans estiuenc, anirem llençats. La segona part de la temporada s’inicia com sempre amb la Festa Major de Sants. El primer objectiu és tornar a fer com més aviat millor la torre de 7 i el 4 de 8, de cara a la Mercè. La torre ja la fem el 4 de setembre a Cambrils i el carro gros a Terrassa al Memorial Emili Miró el dia 18. Arriba la Mercè, i aquest any amb els deures fets i molts i molts castellers a plaça. El 4 de 8 (el setè de l’any) es fa sense problemes i amb una pinya de colla gran. L’acompanyem amb la torre i el 5 de 7, potser l’actuació més repetida enguany. El 9 d’octubre a Sarrià la tornem a fer (ja van 8 carros) i per la nostra Diada, també (ja en són 9). Tot i que la gran quantitat de castellers a plaça i als assajos previs (impressionants!!), feien preveure quelcom més, el 3 de 8 es va desmuntar en dues ocasions i, davant d’això, la torre de 8 ja no es va intentar. Però l’eufòria es va ajornar només una setmana, ja que el dissabte 22 d’octubre a Sitges, plaça que sempre se’ns ha donat bé, vam descarregar el 3 de 8 (feia dos anys del darrer) i el desè 4 de 8. Només la manca d’ambulància va impedir que igualéssim la nostra millor actuació de la història, la qual cosa hauríem assolit fent la torre de 7. Arribem a Mataró, a la Diada dels Capgrossos amb el convenciment que farem la tripleta de 8 per primera vegada. El 4 el descarreguem (i van 11), però el 3 només es carrega i això crea molts dubtes a la canalla. Es decideix fer la torre de 7 per acabar i deixar la de 8 per a Gràcia. Una altra desil•lusió, tot i haver igualat la segona millor actuació de sempre. S’assaja fort, com durant tot l’any, però és que ja només ens queda una ocasió per intentar la torre de 8. I arribem el 20-N a Rius i Taulet, convençuts que la feina feta ha de sortir a la llum, i que la mala sort ha d’acabar un dia o altre. Es munta la soca, tot seguit el folre i a continuació, la torre de 8 puja ràpida i tranquil•la. Increïble, l’aleta es fa en un temps rècord i la baixada és tant ràpida i segura com la pujada. L’esclat de joia, d’emocions contingudes, i de crits d’alegria són difícils d’explicar. És la culminació d’una feina que va començar l’any 2000. Però l’actuació de Gràcia no acaba aquí, encara hi ha temps per fer un nou 4 de 8 i arrodonir la dotzena. Per fi podem dir que el 2005 va ser l’any que no tan sols vam vèncer un castell folrat sinó que a més vam plantar cara a la mala sort i vam superar amb nota els reptes fixats. L’any que ve, més.

L’any 2006, els Castellers de Sants han tancat un cicle que s’havia iniciat l’any 2000 quan van descarregar el primer tres de vuit. Durant aquests anys, aquest castell s’ha fet massa esporàdicament. El mateix podem dir de la torre de vuit folrada, el 2003 es carrega per primera vegada i el 2005 es descarrega. L’any 2006, però, representa la consolidació d’ambdues construccions, ja que se n’han descarregat quatre de cada, a banda dels vuit carros grossos, construcció ja assegurada en anys anteriors. Ara s’obre un nou cicle, el de consolidar de forma permanent el tres i la torre de vuit, i de començar a mirar l’assoliment de noves fites. Però anem a pams. El 2006 vam iniciar-lo amb la clàssica de Santa Eulàlia i amb una mala noticia, el traspàs d’en Josep Gasque, un casteller de soca-rel, el qual ens va encomanar l’amor als castells i ens va aportar la seva gran experiència en qüestions tècniques. Els mesos de març i abril, com de costum, van servir per escalfar motors i començar a fer assajos forts. Tant la torre de set com el quatre de vuit, ja van ser descarregats la setmana abans de l’aniversari. Però set dies més tard, no es van poder repetir. El quatre només es va carregar i la torre va quedar en intent. Era l’aniversari número 13 i es va notar. De totes maneres, aquests dos castells han estat les úniques llenyes de tot l’any 2006!!. La feina de recuperació anímica és intensa, i tres setmanes més tard, a Ripollet es torna a descarregar el quatre, i encara dos més abans de l’estiu, a la Zona Franca i a Sant Cugat, per marxar de vacances amb els deures fets. La Festa Major de Sants marca, com sempre, l’inici de la segona part de la temporada, i mentre els assajos segueixen a tota màquina (s’han fet fins a tres torres de set als assajos), s’arriba a la Mercè amb total confiança, amb una nova torre de set i un nou quatre de vuit. I la setmana següent, al Concurs de Tarragona, on tothom espera fer més d’un castell de vuit. I arriba l’1 d’octubre, la plaça de braus de l’antiga Tarraco és plena a vessar. En primera ronda es fa un quatre de vuit per agafar confiança. L’apoteosi borinota, però, esclata en la segona ronda, on es descarrega la primera torre de vuit folrada de la temporada (segona de la nostra història) amb rapidesa i seguretat. S’arrodoneix la històrica diada amb un tres de set per sota. Per primera vegada, se surt del concurs amb dos castells de vuit descarregats i amb la sensació que això tot just comença. I així és, però el millor encara està per arribar. El 22 d’octubre, a Bonet i Muixí, 14ª Diada de la Colla, i per primer cop en la història dels Castellers de Sants, es descarreguen tres castells de vuit en un mateix dia. En primer lloc, la torre, sense cap problema; seguidament, un tres de vuit de postal (feia un any del darrer descarregat) i per acabar, un nou quatre. La tradicional festa que segueix a la Diada va ser celebrada com mai, però amb el pensament posat en les importants actuacions que encara resten fins a final de temporada. Sense anar més lluny, la setmana següent s’actua a Sitges (una plaça on sempre s’han assolit bons registres). Per obrir plaça, es fa una nova torre de vuit (la tercera d’enguany), i un altre tres de vuit (el segon consecutiu), en canvi el quatre s’ha de desmuntar i queda aparcat perquè la feina ja està feta i tres dies més tard s’ha d’anar a Vilafranca. No cal arriscar. Arriba l’1 de novembre, Diada de Tots Sants i es torna a repetir la millor actuació de la història, és a dir, torre de vuit (i van quatre), tres de vuit (ja en van tres) i quatre de vuit (el vuitè descarregat). Eufòria indescriptible per aquesta nova tripleta a la plaça més castellera de Catalunya, la de Vilafranca del Penedès. En un mes, del primer d’octubre al primer de novembre, els Castellers de Sants, descarreguen 10 castells de vuit pisos, i a més, molt variats, 4 quatres, 3 tresos i 4 torres folrades. El 19 de novembre es va a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, on els darrers anys s’han fet molt bones actuacions. I enguany tampoc ha estat menys. D’entrada, un nou tres de vuit (quart de l’any), i en segona ronda, la novetat. Per primera vegada s’intenta el nou de set, un castell que requereix molts castellers tant en el tronc com en la pinya. Es fa amb un sol anxaneta, la qual cosa fa que el temps de durada sigui considerablement més llarg que quan es fa amb tres anxanetes simultàniament. En tercera ronda es prova la torre de vuit, però no puja prou bé i es desmunta, en el seu lloc, es fa la torre de set sense cap problema. La darrera actuació de la temporada com ve sent habitual des de fa uns anys, és a Sant Andreu, amb motiu de la Festa Major. Es descarrega el tres de set per sota, seguit d’una nova torre de set i finalment s’acaba amb el cinc de set. Però hi ha acord amb l’altra colla que hi ha a plaça, els Xics de Granollers, i com a darrer castell de la temporada, les dues colles fan un nou de sis de germanor. Aquesta ha estat a grans trets la crònica d’una temporada que passarà a la història de la Colla, ja que a més dels registres assolits, els Castellers de Sants han esdevingut en gairebé la totalitat de rànquings castellers, la millor Colla de la Ciutat de Barcelona. Ara queda la difícil tasca de consolidar aquestes construccions i seguir creixent en tots els aspectes, i és que tot sovint resulta molt més complicat mantenir un castell que fer-lo per primera vegada.

Entre el 1997 i el 2004, els Castellers de Sants van descarregar 24 castells de vuit; l’any 2005 ja en van descarregar 14 i el 2006, 16, però el 2007 n’han estat 27. A més, mentre del 1997 al 2005 dels 38 castells de vuit descarregats, 34 eren quatres de vuit, els dos darrers anys el salt qualitatiu ha estat notable, ja que s’han fet 18 quatres, 16 tresos i 9 torres folrades. De fet, el tres de vuit ha estat el castell “bandera” de la Colla durant el 2007. A més s’han fet dos intents desmuntats de tres de nou molt dignes que demostren la bona feina feta en aquesta estructura. Per això hem qualificat el 2007 com l’any del tres. Però anem a pams. La temporada s’enceta amb nova Junta, aquesta vegada presidida per la Montse Rafí, la quarta dona que presideix la Colla. Al capdavant de la tècnica segueix l’Andreu Botella com a cap de Colla. En l’aspecte casteller, les ja clàssiques diades de Santa Eulàlia, Sant Medir i Santa Madrona marquen el començament de la temporada. Segueixen ”l’inici de temporada” dels Xiquets de Tarragona, Sant Jordi a Sitges i la Festa al Carrer (Firentitats) de Sants. A banda de castells de set bàsics, en aquestes diades ja s’ha fet dues vegades el tres per sota i la primera torre de set. El 14è aniversari, el 13 de maig, comença malament amb un intent de nou de set; la diada però, es remunta ràpidament amb un cinc de set, un tres aixecat per sota i una torre de set que permet sortir de plaça força eufòrics i s’ensuma que la Colla no és la de temporades precedents en què quedava tocada davant d’una adversitat. La diada es tanca amb 3 pilars de cinc simultanis i la desena pujada del pilar de 4 per les escales de Santa Maria. A final de maig, a l’avinguda Mistral, es fa el primer quatre de vuit i a principis de juny a Mataró el quatre s’acompanya amb el primer tres i la torre de set i a Valls, en la diada de la Colla Joves, es torna a fer la clàssica de vuit . L’1 de juliol a Sant Cugat, la primera tripleta de la temporada i abans de vacances, actuacions de set i mig a Esparreguera i a Premià. Festa Major pletòrica al carrer Vallespir per segon any consecutiu i el dissabte 25 d’agost, primer pilar de quatre caminat descarregat, entre la plaça Bonet i Muixí i el carrer Vallespir, més de mig quilòmetre!!. L’endemà diada de Festa Major amb castells de set, igual que la setmana següent a Cambrils. El 16 de setembre a la diada Emili Miró a Terrassa, novament el tres de vuit i la torre de set, i per la Mercè a la plaça de Sant Jaume una nova tripleta, això sí, aquesta vegada amb la torre de vuit només carregada. A final de setembre, a l’Espanya Industrial, novament tres de vuit, quatre de vuit i torre de set i el dia 7 d’octubre, a la Festa Major de Sarrià, torre de set, quatre de vuit i cinc de set. Arribem al 21 d’octubre, 15ª diada de la Colla, on assolim la segona tripleta de la temporada, la qual repetim una setmana més tard a Sitges. Ja comença a ser ”avorrit” això de les tripletes, i per trencar aquest ”avorriment”, res millor que plantar-se a Vilafranca, a la Diada de Tots Sants (després d’assaigs intensos) amb l’objectiu de fer el primer castell de nou de la història de la Colla. L’actuació comença molt bé amb una impecable torre de vuit folrada, tot seguit s’ataca el tres de nou, llàstima que els dos intents que es van fer no van veure la tan desitjada aleta, però el fet de col·locar aixecador i desmuntar el castell sense cap perill és una clara demostració de com estava de bé l’estructura i de la bona feina feta durant els darrers mesos. Així ho van reconèixer aficionats i premsa especialitzada. Només cal acabar de polir algun detall i mentalitzar els que encara no ho veuen clar que el castell és clarament a l’abast de la Colla. La Diada es clou amb un nou tres de vuit de postal. El mes de novembre segueix a Sant Cugat on es torna a fer la clàssica de vuit, i a Gràcia on es fa la torre de vuit folrada i el tres de vuit, acompanyant el nou de set que estava pendent des de l’aniversari. S’acaba la temporada com de costum, a Sant Andreu, on novament es planta el tres de vuit (castell molt difícil de veure a final de novembre) i la torre de set, a més d’un altre tres aixecat per sota. Els grans èxits del 2007 han estat, d’una banda, el creixement en nombre de castellers, ja que els Castellers de Sants són de les poques colles que han crescut en els darrers anys. Un altre dels gran èxits de l’any ha estat el tres de vuit. Aquest any se n’han fet 12, mentre que en les 14 temporades anteriors només en set ocasions s’havia descarregat aquest castell. També cal destacar les clàssiques de vuit. L’any 2007 se n’han fet quatre i en tota la història de la Colla només s’havia fet una vegada: l’any 2000 a Vilafranca, que va ser la millor actuació de la Colla fins l’octubre del 2006 en què es va fer la primera tripleta de vuit. Amb tot el que s’ha vist, cal pensar que la temporada vinent encara es poden batre nous rècords, i és que el tres de nou està trucant a la porta!

La temporada 2008, la de celebració del nostre quinzè aniversari, serà recordada sens dubte com l’any en què els Borinots es van estrenar en la categoria dels nou pisos. El tres de nou amb folre el carreguem per primer cop a la segona ronda del Concurs de Tarragona el 5 d’octubre i el completem finalment dues setmanes més tard durant la nostra Diada i enmig d’una enorme implicació de la gent dels nostres barris. Com sempre, però, la temporada comença amb la matinera actuació de Santa Eulàlia, el 10 de febrer i amb la ja clàssica de Sant Medir, el 9 de març, on fem en ambdues els primers castells de set, i amb l’actuació als Jardins Montserrat, on hi estrenem el 5de7. A l’abril, els castells de set i mig que plantem tant als Jardins de Can Mantega com al Parc de les Infantes serveixen per escalfar uns motors que comencen a vibrar amb força per Sant Jordi a Sitges, on hi plantem el 3de8 més matiner de la nostra història, i que preparen una –a priori– exitosa celebració dels nostres primers quinze anys d’història. La meteorologia, però, no hi entén gaire de respecte a les interessants activitats que una agrupació pot tenir minuciosament preparades per a un cap de setmana de festa. Prova d’això, l’aiguat brutal que es desferma sobre Sants el dissabte 10 de maig que fa que es traslladin a l’Auditori de les Cotxeres tant l’actuació de vigílies amb els Margeners i el castell de dones, com l’Operació Enxaneta i els actes festius programats de circ i música que clouen la jornada. Amb el dubte de com respondrà el cel l’endemà, en la principal actuació castellera del 15è Aniversari, on ens acompanyen els Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró, celebrem no només la primera clàssica de vuit en un aniversari de la colla sinó el primer cop que les tres importants estructures són carregades i descarregades per tres enxanetes diferents en una mateixa jornada. Però així com el tres de vuit no ha deixat de fer un camí lineal esplèndid amb tots els intents descarregats des que el vam consolidar l’any 2006, el quatre de vuit gris s’ha caracteritzat darrerament per una manca de confiança que l’ha fet mereixedor d’un cert grau d’incertesa. Així, després d’estrenar-lo a Bonet i Muixí una setmana abans, no podem més que carregar-lo a Berga i deixar la segona clàssica de l’any a mig fer. I enmig d’aquest cert clima d’inseguretat, una de les nostres construccions bandera, la torre de set, també queda tan sols en carregada en l’actuació del Poble Sec, el primer dia de juny. Tot plegat ens fa baixar pretensions per a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró on, tot i així, plantem un nou tres de vuit, a més del tres de set aixecat per sota. 2de7 – Zona Franca de Barcelona L’actuació que, en aparença, capgira la truita és la de la Zona Franca del 22 de juny. Allí recuperem la confiança en la torre i en el quatre i tornem a aixecar la clàssica de vuit i, el que és més important, sembla que ens recondueix pel camí que duu a Sant Cugat, clímax de la primera part de temporada i on pretenem plantar el primer castell folrat de l’any. Efectivament, el darrer diumenge de juny arribem a la plaça Octavià de Sant Cugat, on brodem altre cop el tres de vuit, estrenem el dos de vuit amb folre… i tornem a quedar-nos a mitges amb el quatre de vuit. El ‘carro gros’ queda forçosament arxivat en la carpeta de deures pendents per a la tornada d’unes vacances d’estiu que s’enceten després de l’actuació a la plaça d’Osca, on plantem la torre de set com a màxim castell però on ens veiem obligats a desmuntar un nou de set treballat al límit. Però aquí entra en acció positivament la llarga aturada estival –qualificada d’exagerada des d’altres contrades– per revertir una situació, si més no, de dubte que planava sobre la colla. Probablement, res millor que un període de repòs perllongat per recuperar la confiança i la fam, ambdues imprescindibles per tal d’afrontar reptes superiors. Així, tornem de l’estiu plantant la torre de set en la nostra Festa Major i executant una prometedora prova de tres de nou amb folre a Guissona, i recuperant moral i consolidant la unió de colla amb l’exigent sortida a l’Expo de Saragossa per celebrar l’11 de setembre, on ens cal adaptar la nostra activitat castellera a un complexe muntatge multidisciplinar. 1r 3de9f carregat – Concurs de Tarragona En la Diada de la Mercè amb més camises i samarretes grises de tota la nostra història, els Castellers de Sants som també capaços d’assolir l’actuació més valuosa en una festa gran de la ciutat, descarregant-hi el tres i el quatre de vuit i completant una torre de vuit folrada que tan sols havíem pogut carregar en l’edició del 2007. La primera tripleta descarregada de l’any i una nova clàssica de vuit en la Festa de l’Espai Obert dóna energia suplementària per encarar el nostre primer nou objectiu de l’any: el tres de nou amb folre. La remodelada plaça de braus de Tarragona, que estrena una semi-cobertura que atorga una lluminositat del tot diferent a l’edifici, rep una afluència massiva de borinots i de simpatitzants amb la fita d’estrenar-se en el nivell de nou pisos; és el millor aparador possible, compartint plaça amb disset colles castelleres més i davant dels ulls dels grans aficionats i dels més entesos en la matèria. Enmig d’aquest immillorable escenari, executem una torre de vuit insultant en primera ronda que ens prepara per al millor plat del dia. L’estrella de la jornada arriba en segona ronda, amb els lògics nervis derivats de l’estrena en la categoria de nou pisos i de saber-nos protagonistes absoluts d’aquell instant (és la primera vegada en totes les edicions del Concurs que tenim dret a actuar en solitari). El tres de nou puja ferm, amb una canalla ràpida i decidida, i es carrega sobradament però, com es narra en directe a Tarragona Ràdio, “ai, que es posen nerviosos…”, i sí, ens posem nerviosos… i caiem. Sants carrega el primer castell de nou de la història, i ho fa amb la sensació que es completarà ben aviat. Arrodonim la jornada amb un segur quatre de vuit. I així és, arriba la setzena Diada de la colla amb el clar objectiu d’acabar el que hem deixat a mitges. I repetim programa: torre de vuit (impecable) de sortida i quatre de vuit (lleig) per acabar; i enmig, un tres de nou amb folre en què hi participen a la soca el nombre més gran de gent afeccionada del barri que mai no hem tingut a la nostra plaça i davant d’una esplèndida pancarta de suport que desplega l’Assemblea de Barris. La sensació és que no fallarem; i no ho fem; això sí, amb un enorme treball del folre, especialment a la rengla, descarreguem per primer cop a la nostra història el tres de nou, envoltats de família, d’amics, de coneguts… La temporada 2008 encara la recta final. Però encara ens prepara alguna sorpresa: a Sitges hi tornem a plantar el tres de vuit i el dos de vuit, tornem a encallar-nos en el quatre (que aquest cop hem de desmuntar) però estrenem un castell inèdit a la colla, el pilar de sis. Aquesta construcció, que només l’havíem intentat dues vegades en la nostra història (les dues en l’actuació de Tots Sants a Vilafranca del llunyà 1995), puja decidida, es carrega amb molta facilitat i, quan tothom la dóna per descarregada, acaba cedint quan l’enxaneta ja toca pinya. Una llàstima, però al cap i a la fi, pilar de sis carregat per primer cop. 2de7 per sota – Diada dels Minyons de Terrassa Les dues darreres actuacions de nivell de l’any són la Diada de Tots Sants i la Diada de Minyons. Amb el tres de nou al sarró, amb l’estrena del pilar de sis carregat, la colla segueix preparant l’altre repte de la temporada, el cinc de vuit. No sembla, però, que els Castellers de Sants arribem a Vilafranca amb la possibilitat d’estrenar-lo. I així és, el cinc de vuit queda aparcat (fins a Terrassa, potser?), però hi tornem a descarregar la torre de vuit, el quatre de vuit i l’únic tres de nou amb folre que es descarrega aquell dia dels tres que s’intenten a la plaça més castellera. Ja amb certs símptomes d’esgotament a la colla, els Borinots afrontem la Diada dels Minyons sabent que descartem portar-hi un altre tres de nou i que deixem definitivament el repte del cinc de vuit per a l’any següent, atesa una evident minva de confiança en els darrers assajos. Malgrat tot, repetim el dos de vuit amb folre (el setè de la temporada), un nou tres de vuit, i executem amb increïble facilitat el dos de set aixecat per sota, un castell que difícilment serà senzill de veure a les places, però que té el mèrit de ser gairebé inèdit (tot i que està documentat al segle XIX, no hi ha referència de cap intent durant el segle XX). La brillant actuació, però, no es veu rubricada pel pilar de sis, que aquesta vegada queda en intent. L’actuació tranquil·la de Sant Andreu representa el punt i final de la temporada 2008 dels Castellers de Sants. És també, però, la darrera actuació regular que ens serveix d’acomiadament de la junta que ha dirigit la colla els darrers dos anys, amb la Montse Rafí com a presidenta. Molt especialment, Sant Andreu ha representat l’acomiadament ‘de facto’ d’un equip tècnic, amb l’Andreu Botella i l’Iñaki Nieto al capdavant, que ha governat el timó dels Borinots durants els darrers sis anys, etapa en què hem passat de ser una colla que de tant en tant plantava castells de vuit a consolidar-nos definitivament en la categoria i a tastar, fins i tot, la mel dels nou pisos; una etapa en què hem trobat i arrelat el nostre propi estil de fer castells i en què ens hem guanyat a pols el gran crèdit i reputació de què gaudim en l’actualitat en el món casteller.

Quan un intenta fer el repàs d’una temporada castellera és inevitable ser subjectiu. Els objectivismes s’han de deixar pels periodistes. Així doncs, aquest 2009 ha estat un any intens. A plaça la progressió de la colla ha estat constant, però la realitat és que la cosa ha estat força més complicada. El que es veu a plaça és només una ínfima part del treball de tota una colla, tot i que generalment, el que es veu és proporcional a la feina feta, i en el nostre cas, a la feina ben feta. Durant una temporada sempre hi ha moments que acumulen més o menys transcendència, però no menys importància. Aquesta temporada 2009 ha començat amb un moment molt especial: el relleu tant a nivell de la presidència com de la tècnica. Després de sis anys acostumats a una manera de fer, és de suposar que qui més qui menys devia tenir els seus dubtes sobre com anirien les coses. Tenint en compte que en el moment d’escriure aquestes línies ja ens trobem al 2010, crec que no desvetllo res si dic que van anar mooolt bé. Els equips encapçalats pel Marc Febrer i el Roger Vilalta per una banda, i pel Jesús Puparelli i la Montse Rafí per l’altra van mantenir l’esperit que porta anys impregnant la nostra colla, i això només vol dir una cosa: èxit social i casteller. Si parlem només de castells, però, podríem dir que el tret de sortida oficial de la temporada 2009 es va donar ja durant la Festa Major del 2008! I és que part important de la renovació de la colla té lloc durant o just després de la Festa Major, aprofitant el tram fort de la temporada, i molta d’aquesta gent nova és la que després formarà part del gruix dels assajos de la primera part de la següent temporada, la que treballa els fonaments i prepara el terreny per les grans gestes. Aquest any, com sempre, els fonaments es van començar a col•locar per Santa Eulàlia, a la Plaça Sant Jaume de la nostra estimada ciutat i per Sant Medir a Gràcia. Primers castells de 7, la gent relaxada, i poc a poc que anem escalfant motors. No és fins a l’abril, però, que els assajos troben la seva regularitat i les actuacions comencen a sovintejar. Les tres actuacions de creixement permeten començar a veure els primers 5d7s i alguna torre de 7. Som una colla de 8 que constantment mira cap amunt, i per tant els castells de 8 no poden fer-se esperar. Una pluja inoportuna per Sant Jordi, però, evita que anem a Sitges a provar els primers castells de 8 pisos i ens obliga a deixar totes les estrenes per l’aniversari. Una miqueta més de temps, però, no ens va gens malament. A les vigílies de l’aniversari tornem a fer castells de la gama alta de 7, com aquell qui no va la cosa, mentre les fèmines ens obsequien amb un apostrofant 4d6 amb agulla, i ens preparem per al matí següent fer un petit salt en el rànquing. Així doncs, durant el 17è aniversari de la colla castellera de Sants, carreguem el primer 3d8 de la temporada. El 4d8 però, encara arrossega masses dubtes i després de dos intents desmuntats, finalment rebaixem les pretensions i ens decantem pel 2d7 i el 5d7. Sortim de l’aniversari un pèl tocats, perquè veiem que no tot és tant fàcil en aquesta vida. Podríem dir que ens enduem un petit toc d’atenció. Després de l’aniversari entrem en un mes tranquil on realitzem vàries actuacions de 7 a Badalona, Poble Sec i Sants (Fes-te al carrer) amb alguna aparició del 3d8. A mitjans de juny, ens plantem a Sabadell amb la intenció, ara sí, de descarregar el primer 4d8 de la temporada. I la veritat és que a les estadístiques quedarà que el vam descarregar, però pocs cops la física jugarà tant al nostre favor com aquell dia, perquè encara ara no s’entén com aquell 4 no va caure. Segon toc d’atenció i el 4d8 que el deixem, ara ja sí, per després de l’estiu! Abans, però, anem a Sant Cugat i, com ja va sent tradició, estrenem la primera torre de 8 de l’any, amb els seus nervis pertinents, és clar. Una última visita a Vic passada per aigua i ens n’anem de vacances. Després d’unes vacances merescudes, la Festa Major dóna el tret de sortida a la segona part de la temporada, aquella que ens ha de portar a fer història altra vegada. Recordo pensar que si la gent dóna tant a plaça com a la barra no tindrem problemes per a fer realitat els nostres somnis! I no m’equivoco gaire! Ja a la primera actuació després de la Festa Major a Vilanova del Camí recuperem el 3d8 i fem una bona prova del 3d9f. Sense gaire temps per reaccionar, la colla entra en un espiral frenètic d’actuacions que ens porten a realitzar tres tripletes en una setmana a Esplugues de Llobregat, Plaça Sant Jaume (la Mercè) i Lleida (Sant Miquel). Ho fem i ens quedem tant amples, però la veritat és que vist amb perspectiva això és un èxit increïble per la colla! Fa uns anys en prou feines fèiem castells de 8, i ara fem les tripletes amb una confiança que espanta!! “ei, tu què fas avui?”, “no sé”, “ei, i si fem una tripleta?”, “ah, doncs vale”. Dit i fet! Per si no en tenim prou, al cap d’una setmana ens apropem a Hostafrancs i fem… què podem fer? Doncs una altra tripleta, la 4rta en 15 dies i sumant! Això sí, a Hostafrancs intentem per primer cop aquesta temporada el pilar de 6, però no ens en sortim. El pilar haurà d’esperar, però esperem que no molt!!! I xino xano ens plantem a la 17a diada dels Castellers de Sants a la Plaça Bonet i Muixí. Fa un gran dia, un d’aquells dies que et ve de gust sortir al carrer amb camisa grisa, ajuntar-te amb uns quants amics, gent del barri i pujar els uns damunt els altres. És un dia especial per vàries raons: és la nostra diada, actuem davant de la nostra gent, i a més a més volem estrenar un castell pel qual portem molt temps treballant: el 5d8, la catedral dels castells! Comencem la diada amb un 2d8 folrat per treure nervis, i tot seguit arriba l’hora esperada i anhelada per molts, l’hora del 5d8, un castell que s’enlaira amb els nervis típics d’una estrena dels Castellers de Sants i que una vegada sentida les dues aletes, cedeix, tal i com va succeir fa un any amb el 3d9f, per un excés de nervis. Això sí, el carreguem, i això té molt mèrit! Finalment, acabem l’actuació amb l’enèsim 3d8 que en breu volem veure créixer un pis més!! La posterior celebració de la diada millor no comentar-la, ja que això ho han de poder llegir tots els públics. Al cap d’una setmana de la Diada, anem a Sitges a fer valer la seva reputació de plaça talismà! I Déu ni do quin talismà! Tal i com va succeir una setmana enrere, descarreguem en primer lloc un 2d8f que cada vegada més demana alguna cosa que tots sabem què és però que no es pot dir en veu alta. En segona ronda, tirem un 5d8 gris digne de veure!! Ningú diria que és la primera vegada que el descarreguem, perquè sí, el descarreguem!!!!! A diferència de l’altre dia els nervis no agafen el tren, i la construcció és exemplar! L’actuació l’acabem amb un 3d8, i a partir d’aquí l’eufòria de la colla es desferma! La tornada amb el tren és apoteòsica: cançons, gralles, gresca i xerinola… Una festa d’aquelles que fa colla! Després d’un mes tant intens, la colla agafa aire a Sant Cugat amb una actuació on tornen a aparèixer algunes construccions de 7 pisos, cosa rara en els castellers de Sants. Això sí, a mitjans de novembre agafem la línia blava per anar fins a Gràcia, i no pas de vacances. La diada dels Castellers de la Vila de Gràcia ens la plantegem com la penúltima oportunitat de realitzar el primer castell de nou pisos d’aquesta temporada. Diferents infortunis no han permès la seva aparició anteriorment, i el temps se’ns acaba. Sorprenentment, la diada la comencem amb el 5d8, per treure nervis!!!! Si si, ja ho diuen que els castells és 60% de força mental. Posteriorment intentem el 3d9f, però aquesta vegada quelcom no acaba de lligar-se bé i el castell haurà d’esperar. Tot i aquesta petita decepció, continuem la diada amb un altre 2d8f i el 3d8. No es pot dir que marxem de Gràcia capcots, però sí que se’ns ha quedat una petita espineta clavada. Espineta que intentarem treure’ns la setmana següent a Terrassa, aquesta sí, l’última oportunitat de fer el 3d9f. A Terrassa es respira un ambient d’optimisme. I és que a vegades les coses surten no només pel treball realitzat (imprescindible), sinó també per un factor a vegades incontrolable com és la convicció. I a Terrassa la colla té moltes ganes i la convicció necessària per a fer història. Com a Gràcia, comencem amb un 5d8 de cera. En segona ronda ens atrevim amb el 3d9f, que aquest cop sí, podem descarregar!!! Potser és el 3d9f gris més treballat de la recent història, però una vegada descarregat a ningú li importa! Ho fem, ajuntem en una mateixa actuació el 5d8 i el 3d9f, i per acabar, un altre 2d8f! La millor actuació de la història dels Castellers de Sants i el sentiment que la feina feta tots els dimarts i sobretot tots els divendres ha valgut la pena. La colla creix, però sobretot la gent se sent partícip d’aquesta gesta, i això enganxa. Quan acabes de fer un sprint, sempre et diuen que no paris de cop, que segueixis corrent a ritme lent un minutet. En conseqüència, nosaltres acabem la temporada a Sant Andreu amb castells de set amb molta gent nova a tronc. És el final d’una temporada brillant, segurament millor que la passada i esperem que pitjor que la que ve! No es pot dir que hagi estat una temporada senzilla, i molt menys per la tècnica; hi ha hagut moments durs on la perseverança ens ha mantingut vius, moments d’eufòria desbordada, hi ha hagut cares noves, castells fins ara desconeguts, però sobretot, hi ha hagut moltes ganes de fer-ho bé, i la demostració la trobem en què només ens ha caigut un castell i un pilar. I d’això n’hem d’estar molt orgullosos. Ara a descansar i a tirar de vídeos i fotos. Ens veiem la temporada que ve!

La temporada 2010 serà recordada en termes castellers per ser la primera vegada que vam descarregar el 4 de 9 amb folre –per Tots Sants a Vilafranca del Penedès– i en el nostre primer intent de la història, cosa que fins aleshores només havia aconseguit la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Va ser un any molt intens d’emocions per la Colla, amb moments d’eufòria absoluta però també moments del més trist i sentit record. Una temporada fluctuant.Com ja és habitual en la nostra colla, una primera part de temporada de molt d’assaig i constància va permetre recollir els fruits en una segona part de temporada que aquest 2010 va ser de gran qualitat. La temporada va començar a mitjans de febrer amb la clàssica actuació de Santa Eulàlia, on les colles de la ciutat actuem en honor a la destronada patrona. Primers assajos i primers castells de set, vam tornar a entrar en la dinàmica d’assajos i vam tenir les primeres actuacions, especialment pel nostre barri i rodalies on fem amb solvència castells de set. Especialment destacables van ser els tres 5 de 7 consecutius que vam fer començant la temporada, indicant que aquest any també volíem fer nostra la catedral dels castells.

Malauradament i després d’un bon inici de temporada rebem una de les noticies més colpidores i tristes de la Colla: el nostre president, en Jesús Puparelli, un referent en el món casteller i de la nostra colla, impulsor de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona, defallia a causa d’una malaltia. La família borinota el va acomiadar com es mereixia una persona tan estimada, així com també vam rebre el suport de tot el món casteller, el qual des d’aquí agraïm de tot cor. Després d’aquest cop tant colpidor i després de gairebé un mes sense actuar, vam arribar a finals d’abril a Sitges. Una de les places talismà dels Borinots on hi vam plantar els primers castells de vuit. El 3 i el 4 de vuit van enfortir la Colla i això va permetre descarregar-los consecutivament en quatre actuacions: Sitges, Vilassar de Mar, Granollers i a la nostra plaça, Bonet i Muixí, acompanyats del poc freqüent 9 de 7. Un mes de juny gloriós va permetre veure algunes de les millors actuacions dels Borinots en el seu primer tram de temporada. A Mataró vam assolir la tripleta de 8, on vam donar la benvinguda al dos folrat, i a la Zona Franca vam repetir el 3 i 4 de vuit. Com a colofó final de la primera part de temporada a Sant Cugat vam saludar de nou la catedral, un majestuós 5 de 8 alçat en segona ronda acompanyat d’una torre folrada i un 3 de 8 en tercera ronda.

Els Borinots ens vam conjurar i vam fer una de les millors primeres parts de temporada de la nostra història amb un total de 19 castells de vuit descarregats: 8 tresos, 7 quatres, 2 torres i una catedral. Un molt bon gust de boca abans de marxar de vacances. El començament de la segona part de temporada va ser espectacular. Vam començar amb una tripleta de vuit a Esplugues i només una setmana més tard, en la Diada de la Mercè, vam viure un dels moments més àlgids de la temporada: poder descarregar un castell de 9 pisos a la plaça de Sant Jaume. I és que l’actuació de la Mercè del 2010 va ser històrica ja que a l’apostoflant 3 de 9 amb folre hi vam afegir el 5 de 8 i el 2 de 8 folrat. Una actuació de màxims i que es va convertir en la millor de la Colla. Aquest 3 de 9 amb folre, a més a més, ens va conferir oficialment la categoria de colla de nou. Però el setembre s’acabava, i gairebé sense poder descansar, ens vam plantar a Tarragona al Concurs de Castells amb la intenció de repetir l’actuació de la Mercè. Una crida especial feta al nostre estimat barri va fer que poguéssim portar 550 persones a Tarragona, una xifra que indica la bona situació social de la colla dins del barri. Malauradament les coses no van sortir tal i com volíem i després d’una primera ronda amb una altra torre de 8, en segona ronda només vam ser capaços de carregar el 3 de 9 amb folre. Les conseqüències de la caiguda van fer que haguéssim de fer el 4 de 8 en la tercera, deixant la catedral aparcada per a la nostra Diada. Dues setmanes després del Concurs va arribar la divuitena Diada borinota. Tot i la intenció de tornar a fer castells de nou en plaça pròpia, baixes inesperades al tronc ens van obligar a replantejar les actuacions de la segona part de temporada.

Malgrat tot, vam tornar a fer el 5 de 8, 2 de 8 amb folre i el 4 de 8, deixant el tres de nou per més endavant. La Diada també va mostrar la força de la Colla, ja que vam incorporar un munt de camises, i la bona salut dels nostres grallers i timbalers, els quals any rere any creixen en nombre i en qualitat. L’octubre va ser intens i ens vam tornar a plantar a Sitges on vam fer la tripleta de 8, recuperant el tres de vuit. I va arribar el dia D. L’u de novembre de 2010, diada de Tots Sants a Vilafranca. Una diada llegendària, on vam observar atònits com els verds van domar bèsties indomables, els capgrossos van adquirir la categoria de gamma extra i nosaltres… nosaltres vam realitzar la millor actuació de la nostra història. L’objectiu era fer la primera tripleta màgica de la nostra història. En primera ronda vam sortir de 4 de 9 amb folre, el primer de la nostra curta vida, i amb una solvència i calma inesperada el vam descarregar fent esclatar l’eufòria. En segona ronda, però, vam tornar a ensopegar amb el 3 de 9 amb folre; el qual, com va passar a Tarragona, només vam arribar a carregar. En tercera ronda i en una mostra d’orgull vam fer el dos de vuit folrat, assolint la millor actuació de la història i fent tres folres en una actuació per primera vegada. Tot seguit vam anar a Mataró on, a part del quatre i el dos de 8, vam estrenar un altre castell, el 7 de 7. Les actuacions de novembre ens havien de servir de rodatge per mirar de portar la tripleta màgica a Terrassa. Així, amb aquest objectiu, a Sant Cugat vam plantar la clàssica de vuit. I per fi va arribar el 22 de novembre a Terrassa.

Si com hem dit anteriorment aquesta ha estat una temporada de fluctuacions,si castellerament parlant és la millor que hem fet fins al moment, la cloenda va tenir un regust amarg. I és que a Terrassa una ensopegada en primera ronda amb el 4 de 9 amb folre va trastocar tots els plans i vam acabar l’actuació fent la tripleta de vuit. La tripleta màgica haurà d’esperar, a veure què ens depara el 2011.

Si un any casteller fos un curs acadèmic, la primera part de la temporada, abans de l’estiu, seria aquella època en què el curs comença i pots anar estudiant relaxadament perquè saps que queda molt per l’examen final. Tot i això, si no fas prou bé la feina durant l’inici del curs, pot ser que arribis a l’examen parcial i el suspenguis. Fent que se t’acumuli tota la feina més tard i encaris el segon tram de curs amb menys seguretat.

Aquest any tot i que nosaltres havíem començat el curs amb moltes ganes i havíem estat estudiant com sempre, semblava que gairebé totes les matèries ens costaven més que en anys anteriors. Ja ho deia aquell professor «el que costa no és pas treure bona nota en un examen sinó que allò difícil és millorar-se en cada curs!». L’assignatura del 2 que sempre se’ns havia donat molt bé i mostràvem cada any davant de tota la família les nostres bones notes, aquest any era com una pedra a la sabata i el dia de l’examen parcial a Sant Cugat el vem suspendre amb mala nota tot hi haver estudiat molt. En la del 3 i el 4 acabem traient un bé, pensant que el 4 l’hem aprovat com sempre i que en l’assignatura del 3 potser en altres anys havíem estat alumnes més avantatjats. Al 5 tot i que l’any anterior ens va servir per pujar la nota decidim no presentar-nos.

En anys anteriors, el curs havia començat millor. Així que aquest començàvem la segona part amb deures endarrerits i amb més incertesa, però bastant convençuts que la nostra intel·ligència i capacitat d’esforç farien que els resultats poc a poc anessin arribant. Tot i les bones intencions, en els primers assajos de setembre continuàvem treballant de la mateixa manera i els resultats eren semblants: en el dos no ens n’acabàvem de sortir i en el tres ens feia mandra millorar. Així ens vem plantar a Vilanova del Camí amb el quatre de vuit com a millor castell. Amb el dos vem decidir canviar el mètode d’aprenentatge i, encara que d’aquella manera fos més pesat estudiar, pensàvem que almenys podríem aprovar-lo a final de curs. D’aquesta manera a Esplugues descarregàvem finalment el dos de set i pensàvem que si continuàvem aguantant el pesat estudi, a la Mercè el podíem descarregar amb un pis més.

Així amb molt d’esforç semblava que totes les matèries se’ns començaven a donar millor i arribàvem a un examen important, com la Mercè, amb bones condicions. Amb el tres ens havíem posat les piles i, fins i tot, hi havíem posat sisens a l’assaig. I el cinc havíem recuperat els apunts de l’any passat i semblava que ho recordàvem prou bé. Llavors tot just despertar-nos el dia de la Mercè, un company ens envia un SMS dient que a l’aula hi ha goteres i que s’ha suspès l’examen. Més tard ens assabentem d’un rumor que diu que un altre alumne que no havia estudiat prou havia pressionat al professor de bon matí per suspendre’l. Així que, tot i anar fins a l’aula, hem de marxar cap a casa amb molta ràbia, ja que som conscients que havíem treballat molt per aquest dia i que haguéssim pogut demostrar molts coneixements. Tot i això sabíem que el curs és llarg i que tot just una setmana més tard podíem demostrar tot el que sabíem a Hostafrancs.
Així que amb moltes ganes de grans castells ens plantem prop de casa per examinar-nos d’aquell dos que tant sacrificis ens havia costat. I malgrat tenir una bona base de l’assignatura el resultat no va ser positiu ja que només vam poder carregar el dos de vuit amb folre. Més tard veuríem que potser aquell any estàvem dedicant massa temps a aquella matèria i això ens perjudicava a les altres, fent que finalment decidíssim deixar-la per l’any vinent. Encara que no ens hagués anat bé el dos, vem pensar que aquell dia sí que podríem amb el cinc, però només començar el test vem veure que potser era millor no entregar-lo. Estudiar dues setmanes més, esbargir-nos una mica a l’Alcúdia i presentar-nos amb tota la confiança a la Diada. I així va ser que havent fet molt bé els deures, va arribar el primer gran èxit del curs amb un bon cinc de vuit a la Diada. Aquell dia ens vem permetre celebrar-ho sense estar-nos de res fins altes hores de la matinada. Tan bé ens havia anat aquella matèria, que tot i que el tres de nou amb folre no l’enteníem tant, ens vem decidir presentar-nos a l’examen. Però el resultat va denotar que faltava una mica més d’estudi.
Ara calia ser més constants que mai i concentrar-nos molt cada dia ja que cada vegada quedava menys per l’examen final. Amb aquesta constància i sabent que era allò en què més facilitat teníem, vem tornar a treure molt bona nota amb el cinc de vuit a Sitges i ja teníem pensat tornar-hi amb el tres de nou amb folre per Tots Sants. Als assajos cada vegada veiem que ho fèiem millor i després de tornar a posar-hi sisens, amb una bona dosi de confiança, i sabent que aquest cop sí que havíem estudiat prou, ens plantàvem a Vilafranca per tornar-ho a intentar. Amb nervis a flor de pell afrontàvem aquell repte important. Havíem començat bastant bé, responent totes les preguntes i a continuació semblava que aquella vegada sí que ho teníem tot de cara. Però en el moment que ja ho donàvem gairebé per fet, se’ns va acabar el temps i no ho vem poder resoldre tot. El tres de nou amb folre ens quedava en carregat i malgrat que havíem aprovat i estàvem prou contents, sabíem que ho podíem fer millor.
Sense gaire temps per estudiar, diumenge següent a Mataró teníem una altra cita important. El dissabte anterior, però, hi havia rumors que a Mataró les aules també tenien goteres i que potser es tornaria a suspendre l’examen. Diumenge, després de consultar el campus virtual i llegir que probablement s’hauria de suspendre, el professor ens va fer anar fins al lloc igualment i després d’encara fer-nos esperar una estona vem haver de marxar a cap a casa. D’aquesta manera ens plantàvem a tres setmanes de l’examen final (resulta que s’havia posposat una setmana per eleccions al consell escolar) i amb les notes dels parcials no teníem l’aprovat del curs. Ara però, teníem prou temps per estudiar amb tranquil·litat i acabar de refinar tots aquells capítols en els que encara podíem millorar.
A l’última setmana ja començàvem a estar bastant nerviosos i no paràvem de rebre missatges d’algú que volia estar amb nosaltres de nou. Així, amb la satisfacció que fa la feina ben feta i amb plena confiança que aquesta vegada ho aprovaríem, vam anar cap a Terrassa. L’examen final tindria tres preguntes i només responent-les bé totes tres arribaríem a una nota satisfactòria del curs. Una bona estratègia és sempre començar per aquella que tens més confiança i deixar el més difícil pel final. I així ho vem fer. La pregunta sobre el cinc de vuit ja l’havíem respòs altres vegades, així que amb decisió i rapidesa la vem contestar perfectament. La del tres de nou amb folre ja no era tan fàcil, però sabíem que aquelles últimes setmanes finalment havíem entès bé aquell capítol. Així que intentant no posar-nos nerviosos vem començar a llegir la pregunta. Vem veure que era exactament el que pensàvem que ens preguntarien, així que de principi a fi la vem redactar amb convenciment i vèiem que ja teníem l’aprovat del curs. Ara ja només quedava l’última i més difícil, la del quatre de nou amb folre. Aquell tema que només havíem pogut estudiar durant les últimes setmanes però que semblava que ens en podríem sortir. Nosaltres sempre hem estat uns bons estudiants, així que mai ens hem conformat amb acabar el curs amb l’aprovat, i estàvem davant la possibilitat de buscar el notable o, fins i tot, l’excel·lent. Certament un cop llegida la pregunta vem veure que no seria gens fàcil i ens van entrar tots els tremolors. Tot i la mala lletra que ens sortia anàvem veient que almenys aquells punts importants els anàvem recordant. Mai havíem suat tant per respondre una pregunta com aquella. I quan ja estàvem exhausts, però pensant que finalment clavàvem la pregunta… El professor ens va arrencar el full de les mans i ens vem quedar amb un pam de nas. Després d’un moment de ràbia, ens vem adonar que després d’aquell instant el curs havia tot just acabat, i de quina manera… un notable!
En aquell moment pensem en el que ens havia costat arrencar aquell any i que hem d’estar molt satisfets del resultat final. Això sí, no oblidem que ens hem deixat una assignatura pendent i que l’any vinent l’haurem de treure sí o sí. No obstant això, podem estar contents que aquell resultat no era fruit d’una xuleta ni de la sort, sinó del treball a la biblioteca. I, a més, tot allò après ens serviria en bona part per l’any que ve. I el millor és que personalment ens sentim millor que mai, som més sociables, les neurones han crescut en nombre, sabem més idiomes i ens ho sabem passar millor. Però sobretot i el més important… tenim més il·lusió que mai!

La temporada 2012 va ser una temporada de contrastos; el fet de continuar assajant a l’aire lliure, alguns contratemps, lesions i caigudes en moments claus van fer que fos una temporada molt batallada.

Tot i així vam començar amb bon peu i és que en les tradicionals actuacions de creixement de Santa Eulàlia i de Sant Medir ja vam poder treure el 3de7 aixecat per sota i el 5de7 i en les actuacions de Sant Jordi a Sitges i de la Festa Major de la Sagrada Família els primers castells de vuit.

L’actuació de vigílies del 19è Aniversari que es va celebrar per primer any a la Plaça d’Osca, hi vam poder descarregar el primer 2de7 de l’any, diumenge en la celebració de l’aniversari, el vam acompanyar dels castells clàssics de 8. La primera clàssica de vuit, va obrir un mes de juny carregat de clàssiques. I així, amb un bagatge de 15 castells de 8 pisos (vuit 4de8 i set 3de8), i amb uns intensos i bons assajos, ens plantàvem a la darrera actuació de la primera part de la temporada, a Sant Cugat, amb un gran repte: fer-hi el primer 5de8 de l’any i el 3de9f més matiner del nostre historial. Però el diumenge 1 de juliol es va aixecar passat per aigua i l’actuació va canviar d’ubicació.

Finalment, després de valorar la situació, es va considerar que en un Poliesportiu no era el lloc més adequat per encarar el primer 3d9f de la temporada i més matiner de la història. Tot i així, vam tancar la primera part de la temporada descarregant la segona millor actuació abans de l’estiu amb el 3de8, el 4de8 i el 5de8.

La segona part de la temporada començava amb la mateixa empenta amb què havíem acabat i descarregàvem el primer 3de8 a la nostra Festa Major i a la Plaça de Súria ja hi vam plantar la quarta clàssica de l’any.

L’assaig “Porta un amic”, el divendres abans de l’actuació de l’Emili Miró a Terrassa, havia estat multitudinari, les proves havien anat molt bé (2de8f fins dosos, 5de7 net, 3de9f fins sisens i 4de9f fins quints) i tot semblava apuntar que el dia 24, a la Mercè, tornaria a ser un dia molt gris.

Aquell diumenge, a casa dels terrassencs, hi descarregàvem el segon 5de8 de l’any juntament amb un altre 4de8 preciós, el 3de8 va patir un despenjament de l’aixecadora i de l’enxaneta a l’hora d’atravessar l’estructura. Tot i així, en ronda de repetició vam tornar-hi i el vam descarregar sense vacil·lacions.

Ens plantàvem a la Mercè, amb la intenció de repetir la millor actuació feta durant la Festa Major de la Ciutat, però la lesió d’un casteller de tronc aquella mateixa setmana ens va obligar a fer canvis d’última hora. Així doncs, tot i no poder-hi fer el 3de9f, vam confiar en portar el 5de8, el 3de8 i el 4de8 amb els canvis forçats per les circumstàncies.

Només una setmana després ens presentàvem a Tarragona amb uns assaigs molt profitosos a l’esquena i amb la consigna clara: descarregar el primer castell de 9 gris a la Plaça de Braus i estrenar-hi el 7de8 juntament el 5de8.

I la feina va sortir a mitges; el 5de8 de sortida va anar ràpid i per feina. El 3de9f, però, va pujar massa nerviós i va cedir amb la sortida dels més petits. La caiguda que en d’altres ocasions hauria afectat a la moral de la colla va esperonar-nos per estrenar i descarregar el primer 7de8 del nostre historial.

I aleshores va arribar el viatge a Bilbao, per a fer-hi un intercanvi cultural amb entitats del País Basc. El viatge ens va servir bàsicament perquè la gent desconnectés de la pressió dels assaigs i gaudís dels tres dies de convivència.

Arribem a la 20na Diada de la colla desmuntant els dos intents de 3de9f. Malgrat tot, vam “re-estrenar”, després de gairebé dos anys sense fer-lo, el 2de8f i ho fèiem a casa, davant dels nostres i acompanyant-lo d’un altre 5de8 i del 3de8. Aquesta mateixa actuació va ser la que vam dur a Sitges el dissabte 27.

I amb l’espina dels últims tres de nou, ens plantàvem auna de les grans actuacions de l’any: la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. Aquell 1 de novembre els borinots vam tornar a descarregar un altre 5de8 (el setè de la temporada) per, en segona ronda, tornar a encarar el 3de9f. Aquesta vegada el castell de 9 es va carregar sense problemes, va pujar molt més tranquil i compassat, però, de sobte, quan la canalla ja era fora i sortien els sisens, el castell va cedir. Vam tancar l’actuació amb un altre 7de8, el segon del nostre historial.

La Diada de Poble Sec havia de ser una actuació de 8 i mig. Corrien rumors que el Carrer Blai podria esdevenir plaça de 9 però a l’hora de la veritat vam fer el 2de8f, el 3de8 i el 4de8, després d’un intent desmuntat de 5d8. I per acabar, la Diada dels Minyons de Terrassa tornava a posar punt i final a una altra temporada. I la vam afrontar directes i sense pors sortint del gran castell, el 3de9f, objectiu principal de la Diada I el 3de9f aquest cop no va cedir, ja que la insistència i el gran esforç per tots els borinots va ser fulminant per a descarregar-lo -tot i la guerra que ens estava donant-. En segona ronda vam descarregar el vuitè 5de8 de l’any, tot i que aquest cop amb molts problemes a la part del 2 que va haver de treballar de valent per no caure, i vam tancar l’actuació i la temporada 2012 amb un altre 7de8; un castell que va permetre premiar l’esforç que tots havíem fet per arrodonir un any estrany, un any en què quan semblava que arribàvem a tocar el premi, algun factor ens el tornava a allunyar; un any de contrastos, que malgrat no poder aprovar l’assignatura dels castells de 9, vam seguir avançant fermament.

El 2013 va començar amb dues grans novetats; d’una banda encetàvem l’any amb el canvi de junta i de tècnica (la Mercè Vilalta i el Marc Febrer deixaven els seus càrrecs i eren rellevats per l’Esther Oriol i el Pau Camprovin) i de l’altra inauguràvem després d’una temporada i mitja assajant al carrer el nou i flamant local d’assaig. I tot això ben amanit per una infinitat d’actes de celebració del nostre vintè aniversari.

Vam començar la temporada ben aviat, a mitjan febrer, amb els primers assaigs de preparació de Santa Eulàlia tot i que no és fins al mes de març que realment ens hi posàrem de valent. Les primers actuacions, que sempre ens han servit per començar a agafar el tempo dels castells i l’estat de forma tan necessari per a la seva execució van esdevenir aquest any com unes actuacions on es demostrava que teníem moltes ganes de fer castells alts ben aviat.

La temporada, però, s’iniciava amb un divertimento en format d’espectacle que vàrem organitzar conjuntament amb La Fura dels Baus i que es dugué a terme a la Plaça de Sant Miquel: és l’anomenat Castell de cara, un 4de11 amb folre i manilles aixecat per sota, que ens serveix per donar el tret de sortida oficial als actes del Vintè Aniversari.

Així és com ens vam plantar a finals de març on fèiem el primer castell de vuit pisos de l’any, el 3de8 més matiner, un castell que vàrem acompanyar del primer 2de7.

Sigui com sigui el més d’abril ens va entretenir amb un parell d’actuacions amb castells de vuit i ens permeté encarar un vintè aniversari molt especial. Especial perquè era el vintè, perquè era un número rodó i perquè fa patxoca. Però especial, sobretot, perquè ens hi vam presentar amb la intenció de descarregar dos castells de la gama alta de vuit.

Aquell diumenge 12 de maig, en una plaça Bonet i Muixí plena a vessar els borinots vam descarregar, no sense haver de suar una mica, els primer 2d8f i 7de8 de la temporada trencant així el sostre del millor aniversari que fins aleshores passava per la clàssica de vuit pisos.

A tot això dues setmanes més tard vàrem organitzar a la Plaça de Sant Jaume l’actuació especial d’Aniversari on hi descarreguem la primera catedral grisa de l’any. Aquest castell fou acompanyat per un altre 2de8f i el segon 7de8 i és per Sant Pere a Reus, i només vint dies després, que la colla torna a fer un pas endavant descarregant el primer pde6 del nostre historial.

Havíem agafat una bona embranzida descarregant de manera gairebé consecutiva 17 castells de vuit i el nostre primer espadat de sis però no en teníem prou!

Els assaigs estaven anant molt bé i les proves ens demostraven que fer un castell de nou pisos abans de marxar de vacances era possible. I aquesta vegada la història ens torna allò que ens va treure el 2012 quan, per culpa del mal temps no vam poder alçar el 3de9f a l’actuació de Festa Major de Sant Cugat.

I és que aquest any, el diumenge 30 de juny, els borinots descarregàvem d’una tacada el 5de8, el 2de8f i els acompanyàvem del 3de9f i del nostre segon pilar de sis. No és la millor actuació de l’any però és sense cap mena de dubte una de les que ens deixa millor sabor de boca.

Tot i així, el primer tram de la temporada no ha arribat a la seva fi ja que ens queda l’actuació especial Vint anys fent barri, una actuació organitzada a la Plaça d’Osca i a la que hi portem el segon 3de9f.

Malgrat tot el castell no puja ben lligat i cedeix pels pisos superiors després de fer l’aleta. Però a la Plaça d’Osca s’hi esperava una altra estrena: el primer pde7f de la temporada i de la història.

De la història perquè no l’havíem dut mai a plaça i de la temporada perquè per uns pocs minuts vam tenir l’honor de ser la primera colla del món casteller en descarregar l’espadat de set pisos de la temporada.

Marxàvem de vacances, doncs, amb una regust agredolç: agre perquè la caiguda del 3de9f no entrava dins dels plans de la colla però contents perquè havíem gairebé brodat un primer tram espectacular que augurava un final d’any borinot esplèndid.

Les vacances d’enguany esdevenen unes vacances diferents ja que un grup de gairebé 200 borinots es van desplaçar fins a Thane (la Índia) per actuar al Dahi Handi mentre que un altre grup es queda a Sants per organitzar la Festa Major dels Castellers amb actes pensats per a tots els públics.

La tornada de l’experiència Índia ens situa altra vegada en la dinàmica castellera i ens adonem que en un no-res hem d’enfrontar-nos a un reguitzell d’actuacions de màxima exigència.

Per fer-ho descarreguem castells de 8 pisos a Sants, Guissona i Esplugues i ens presentem a l’actuació de la Mercè amb les ganes de fer la millor Mercè de la colla superant l’actuació del 2010 en què vam descarregar el 3de9f, el 5de8 i el 2de8f. Aquest any ho volíem repetir i afegir-hi el segon pde7f però les coses no van acabar de funcionar i vam sortir de plaça amb una actuació més que digna però que quedava molt lluny dels nostres somnis; i és que “només” vam descarregar el 2de8f, el 5de8 i el pde7f.

El 6 d’octubre, la Plaça Comas del barri veí de Les Corts és l’escenari triat per tornar a dur el castell de nou pisos i aquesta vegada es descarrega no sense haver de suar de valent; a més arribava també el premi als bons assaigs en format de 4de8a que es va descarregar de manera brillant. Així, la Plaça Comas veié la millor actuació feta mai per una colla ja que a part del 3de9f i del 4 amb l’agulla hi descarreguem un altre (el novè) 5de8 i hi fem el tercer pde7f.

Hem arribat així al tram més important de la temporada; un tram comprès entre la nostra Diada i la Diada dels Minyons previ pas per la Plaça més castellera per Tots Sants.

La Diada s’acabà convertint en l’escenari perfecte per a la demostració de maduresa dels borinots. I és que després de protagonitzar una sortida valenta de 4de9f el castell cedeix de manera sobtada pels pisos superiors. El que en altres anys hauria estat motiu més que suficient per rebaixar el llistó i “assegurar l’actuació” amb tres castells d’alçada i complicació reduïda enguany esdevé el punt d’inflexió necessari per continuar fent-nos grans.

És així que la tècnica decideix reemprendre el ritme de l’actuació amb el 5de8 i el 4de8a i es decanta per alçar el 3de9f en tercera ronda. El 3, però, puja amb alguns canvis, massa nervis i un xic tou i cedeix quan sortien els dosos quedant descartat un altre pde7f.

L’actuació de Tots Sants, , es presentava, doncs, com la gran revàlida, l’actuació on per fi ens havíem de treure d’una vegada per totes l’espineta dels castells de nou. I així va ser.

L’ú de novembre, a la plaça més castellera, els de Sants ho vam tornar a fer! Vam descarregar el segon 4de9f de la nostra història (al mateix lloc i el mateix dia però amb 3 anys de diferència) i a ell hi vam afegir el 3de9f i el 5de8. Primera Tripleta Màgica que acompanyàvem del pilar de set folrat. El premi a la constància, a la fe i a la voluntat però sobretot el premi al treball ben fet, el premi a la feina de formiga.

Quedaven, doncs, dues actuacions per gaudir i repetir la millor actuació de la colla i, per què no?, per somniar!

A Mataró no va ser possible però Terrassa va ser escenari on tancàvem el cercle que havíem obert aquell “llunyà” 30 de juny. Terrassa, doncs, veuria com els borinots tornàvem a fer la millor actuació de la colla. Terrassa veuria la millor actuació d’una colla de Barcelona. Terrassa tornaria a veure l’elefant gris: aquell que trepitja amb pas ferm i decidit i que vola per aconseguir els seus objectius.

Aquesta ha estat la temporada del 2013.

Una temporada plena de vivències a nivell social, una temporada on el Tsunami gris ha arrossegat una infinitat de camises, on hem gaudit del nostre barri però també de la nostra ciutat.

Ha estat, a més, una temporada carregada de simbolisme casteller; una temporada en què hem pogut descarregar sis castells de nou pisos, en què hem fet més castells de vuit que mai, on hem descarregat per fi el pilar de sis i quinze dies després hem plantat el de set, on hem afegit a la nostra carta de castells el 4de8a i on hem somniat (i de quina manera) amb un pas molt gran!

No és cap secret: els borinots hi hem posat la banya i no la volem treure. Estem preparats per fer el gran salt!