Tarragona, ciutat de castells grans

Roger Martrat Cròniques 0 Comments

Les pedres mil·lenàries del Pla de la Seu de Tarragona es preparaven per tornar a ser testimoni d’una cita castellera històrica. Els anuncis de construccions de somni per part dels Castellers de Vilafranca, i el primer atac als castells de 9 pisos dels Xiquets de Tarragona, havien escalfat l’ambient de tal forma que la plaça sobreeixia de gent i expertesa. Les escales conformaven una bonica cascada d’aficionats castellers que remuntaven el pendent des de la mítica plaça de les Cols, delerosos de deixar-se sorprendre. En aquest context vam lluir especialment els borinots, que hem sabut nedar a contracorrent durant tot un primer tram ple d’entrebancs per oferir, un cop més davant la Seu tarragonina, tot el nostre estil i repertori.

LA PRIMERA RONDA era l’escollida pels Xiquets de Tarragona per atacar l’objectiu del dia, el 4 de 9 amb folre. La construcció va pujar amb molt bones mides i tret d’alguna rebregada pròpia del primer castell de nou pisos de l’any, es va descarregar sense gaires problemes. Els vilafranquins per la seva banda obrien amb un petard dels grossos, el 3 de 9 amb folre i l’agulla, el segon de l’any. El castell, que tot i ser un dels més sovintejats pels Verds en actuacions importants fora de casa té una dificultat enorme, es va complicar molt al pis de quints i sisens. Amb un gran esforç van aconseguir deixar lliure l’agulla, que ferma i àgil, es va desmuntar entre la cridòria de tota la plaça enfervorida.

Per part nostra el castell de sortida va ser el 3 de 9 amb folre. Un d’aquells de gaudir-lo, d’inflar pit i lluir camisa, una postal, ens hi vam agradar. Només nosaltres sabem com l’hem hagut de mimar, cuidar i treballar a Comtes de Bell-lloc. Colla gran.


LA SEGONA RONDA començava amb la bonica estampa d’una catedral davant la Catedral. Renom heretat d’aquella època en què per ser suficients i poder fer el 4 de 8 calia treure el carro gros, i en què el 3 de 8, per ser el primer, era el pare dels castells. Els Xiquets doncs, van descarregar una catedral treballada però dominada amb la convicció que et dona portar-ne quatre al sarró. Per als vilafranquins era l’hora de la veritat. La proesa de tornar a bastir el 4 de 9 net davant la Seu tarragonina (com es diu que ja van fer els nostres avantpassats l’any 1881 uns metres més avall) s’havia anunciat a bombo i platerets des de feia més d’una setmana. Uns assajos molt folgats feien respirar fins i tot els més prudents, tanmateix ben aviat es va veure que el castell total no s’assemblava gaire als que els Verds ens tenen acostumats. Amb la col·locada dels sisens, alguns braços del tronc ja no podien agafar els plecs dels pantalons, allunyant uns centímetres les mides assajades, alguns malucs es movien, fent evident que ja no tenien la verticalitat necessària per aguantar l’enorme pes d’aquesta construcció. Finalment el castell va aguantar prou temps per permetre la sortida rabent d’un petit enxaneta, però va acabar caient. Els Castellers de Vilafranca tancarien la segona ronda amb un 4 de 9 amb folre de circumstàncies que van treballar molt més del que en ells és habitual.

Els Borinots encaràvem el 4 de 9 amb folre per segon cop aquesta temporada. Un castell del qual estem especialment orgullosos, que ens ha permès bregar noves peces en posicions compromeses a la pinya, el folre i el tronc. La construcció es va enfilar amb una concentració encomiable i es va descarregar entre crits d’alegria de la parròquia grisa. La plaça també reconeixia un treball minuciós amb un aplaudiment càlid. Un castell tan ben construit sempre és protagonista.


LA TERCERA RONDA va començar accidentada per als matalassers, que ensopegaven amb el 4 de 8 amb l’agulla, després d’haver-ne descarregat 3 aquesta temporada. De totes maneres, minuts després recuperaven el feeling amb aquest castell aixecant els ànims de la plaça amb una descarregada èpica del pilar. Els verds, encara pendents de recuperar-se després de la caiguda soferta una estona abans, feien un 3 de 9 amb folre de tràmit, que no passarà a la història i que va evidenciar canvis d’última hora.

Per part nostra arribava un dels moments més esperats i treballats del primer tram de temporada, l’arribada del 5 de 8. La catedral grisa va créixer imponent, ferma i sense cap contratemps important, controlada en els tempos, ben llegida i reconeguda per part de tota la colla com a natural. Un castell d’aquells de primer tram, que ja respira un pis més.


EN RONDA DE PILARS els Xiquets de Tarragona van voler oferir el Pilar de 7 amb folre en plaça pròpia. L’espadat, que ja havien descarregat en dues ocasions aquesta temporada, va notar el cansament d’una diada llarga i accidentada, i segurament de la caiguda en el 4 de 8 amb l’agulla. Amb l’enxaneta a l’esquena de la quinta, el castell va girar com un cargol fent impossible la seva defensa per part dels soferts pilaners. Després d’aquesta caiguda, que va ocupar els serveis d’emergència durant uns minuts, les colles van optar per acomiadar l’actuació amb pilars protocol·laris.

Per a molts borinots la festa es va allargar fins a altes hores de la matinada al local dels Xiquets del  carrer Santa Anna, a la Part Alta de Tarragona. Tocava celebrar que som allà on volíem. Podem marxar de vacances amb la feina molt ben feta, havent-nos demostrat que el límit ens el posem nosaltres! Felicitats i bones vacances!


Diada del Pla de la Seu, Tarragona 08 de juliol de 2017

Resum de l’actuació:

Castellers de Sants: 3de9f, 4de9f, 5de8, 3pde4

Castellers de Vilafranca: 3de9fa, i4de9, 4de9f, 3de9f, 2pde5

Xiquets de Tarragona: 4de9f, 5de8, i4de8a, 4de8a, iPde7f, 3pde4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *