Tot déu a Tots Sants per descarregar el 10è 2de9fm

Roger Martrat Cròniques 0 Comments

Als Borinots ens agrada especialment actuar a la plaça de la Vila per Tots Sants: la subratllem com una de les dates clau marcades en el nostre calendari, hi arribem habitualment amb la feina de tot l’any gairebé feta i hi hem estrenat alguns dels nostres millors castells.  És una plaça on ens sentim ben tractats i acompanyats i a la qual li tenim el respecte que es mereix i per aquest motiu sempre hi portem els nostres millors castells.

Enguany, no és res de nou, diferents factors  han anat convertint la present campanya en un repte continu farcit de baixes castelleres en un context polític i social ben tens. Malgrat tot, i evidenciant una capacitat de resiliència admirable i un fons d’armari de colla gran, hem arribat a Vilafranca amb una proposta d’actuació ambiciosa que, de descarregar-ho tot, havia de ser la tercera millor actuació de la nostra trajectòria. Alerta a la dada!

Vam entrar a plaça ben aviat i després d’un discurs de l’Alcalde de Vilafranca de condemna i rebuig als empresonaments de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, les colles vam alçar quatre pilars de cinc en els quals les enxanetes van mostrar-hi pancartes demanant llibertat per als líders de les entitats sobiranistes. Per donar per tancant aquest inici d’acte, la plaça en ple va cantar l’himne Nacional de Catalunya.

Comença la diada

EL SORTEIG ens havia situat últims en l’ordre d’actuació, així que vam iniciar l’actuació amb l’imponent tres de deu de sortida dels Verds, i el tres de nou d’inici dels Capgrossos. Els Xiquets de Tarragona desmuntaven el seu quatre de nou de sortida i llavors va ser el torn del nostre castell d’inici, el 3de9f, que es va mostrar aparentment plàcid. No en va, aquest és el 26è descarregat consecutiu i la darrera caiguda en aquest castell data del setembre del 2015.

l’ESTRUCTURA DE RONDES de la diada de Tots sants reservava la repetició dels ratllats per al final de l’actuació, així que la segona ronda s’obria pas amb un espectacular –pel mite de castell que és i per l’excel·lència en la seva execució– dos de vuit sense folre dels vilafranquins. No per –cada cop– més habitual deixa de ser digne de reverència. Com també va semblar fàcil del dos de nou dels de Mataró. Enguany la feina feta a assaig dels Capgrossos està tenint reflex a la plaça i això es nota. Els Xiquets van descarregar amb habilitats d’equilibrista un quatre de nou que van defensar in ex-tremis.

Arribava el nostre moment intens del dia, en què tornàvem al nostre estimat 2de9fm, el que havia de fer 10 des de la seva estrena l’any 2014. Un cop el ballet precís que es forma un cop es tanca la soca i es vesteix el folre i les manilles van ser a punt, el dos es va mostrar segur en la carregada, potser un pèl més lenta que el de la Diada, i treballat a la descarregada però sense presentar excessius problemes. El desè dos, ara sí, quedava anotats als nostres registres.

De més a menys

A PARTIR DE LLAVORS, ja traspassat l’equador de l’actuació, la cosa es va tòrcer lleugerament, al menys per als nostres interessos. L’actuació de Verds i dels Capgrossos continuava donant fruits saborosos, amb una tres de nou amb l’agulla verd i un es-pec-ta-cu-lar cinc de nou blau marí. Els de Tarragona van desmuntar un nerviós tres de nou i al nostre torn, vam triar el 4de9f per tancar actuació. Després d’un primer peu desmuntat amb quarts col·locats, a la segona el quatre va pujar aparentment amb bones mides però amb els dosos col·locats es va trencar sense avisar. Cop moral, ja que caure mai no agrada i perquè aquest intent significava la primera llenya de la temporada. La ronda es va reconduir optant pel 4de8 com a darrer castell i es va animar els efectius a preparar-se  per l’estrena, aquesta temporada del pilar de 7 amb folre.

L’espadat de 7, carregat

LA RONDA DE PILARS, que quedava una mica rara entre rondes de repetició pendents, es girava una mica més encara amb un primer enfonsament del pilar de vuit verd i amb la caiguda després de l’aleta del mateix espadat blau marí.

Malgrat això, la confiança en el nostre pilar, que vam descarregar el dia abans ja a assaig, era total i absoluta. Va quedar, però, en carregat en trencar-se per dalt just en el moment de la motxilla de sortida de l’enxaneta. Un accident que no ha d’entelar la moltíssima feina que hi ha darrera d’aquesta estructura que aquest any ha renovat tres de les seves posicions.

Tot i que vam marxar de plaça amb un cert regust de decepció, fruit del desànim que provoquen les caigudes, la lectura que cal fer és la mateixa que a l’inici de la crònica: en una temporada costeruda, hem estat capaços d’arribar al novembre amb el repte de situar-nos al nivell dels nostres màxims registres. Toca agafar una mica més d’aire per rubricar un 2017 que ja a hores d’ara ha superat els registres de les previsions pessimistes. És feina de tots igualar, en el que queda, les més optimistes.

Tots Sants, Vilafranca 1 de novembre de 2017

Resum de l’actuació:
Castellers de Vilafranca: P4cam, 3de10fm, 2de8sf, 3de9fa, iPde8fm, Pde8fm i 12Pde4
Colla Castellers Xiquets de Tarragona: P4cam, id4de9f, 4de9f, id3de9f, id3de9f, 3de8, Pde6
Capgrossos de Mataró: P4cam, 3de9f, 2d9fm, 5de9f, Pde8fm(c)
Castellers de Sants: P4cam, p5, 3de9f, 2de9fm, i4de9f, 4de8, p7f(c) i 4Pde4

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *