La Diada és el dia borinot per excel·lència de la segona part de la temporada. Sempre hi arribem en un moment àlgid i amb ganes de demostrar-ho al barri! Aquest any, després de l’ensopegada del Concurs, hi arribàvem amb ambició i, sobretot, amb ganes de refer-nos. També hi arribàvem il·lusionats de trobar-nos un barri entregat, però sobretot de retrobar-nos amb molts dels borinots que han vestit camisa grisa al llarg d’aquests 25 anys.
- intent de 2 de 9 amb folre i manilles
- 3 de 9 amb folre
- 4 de 8
El dia no podia haver començat millor, amb un sol espatarrant, unes matinades amb un gran poder de convocatòria i una plaça que, ja d’entrada, augurava una brutal assistència borinota. Amb la puntualitat que ens caracteritza, entraven a plaça els pilars caminants, seguits per uns pilars de quatre per demanar la llibertat dels presos polítics.
La primera assignatura de la Diada era descarregar el 3 de 9 amb folre; i així va ser, sense cap complicació i amb una concentració de saber que aquell castell de sortida era imprescindible, vam enlairar un 3 de 9 de postal. Fantàstic! En segona ronda, encaràvem el repte de la diada.
El 2 de 9 amb folre i manilles que no vam poder descarregar al Concurs el volíem nostre altre cop. I la soca, i el folre i les manilles van pujar amb la mecànica apresa de sempre; tot semblava anar bé, amb els quarts col·locats, els quints que s’ho van mirar, van sonar gralles, i amunt! Una mica més nerviós del que és habitual va anar enfilant-se el tronc, es van col·locar els dosos, seguits de l’aixecador. Poc abans de fer l’aleta, però, el castell es va trencar per la part de dalt i seguidament es va ensorrar la resta de castell! Una caiguda dura, que ens deixava tocats i amb els serveis mèdics pendents d’algunes assistències.
Això va obligar a parar l’actuació durant una llarga estona. Condicionats per algunes baixes, vam acabar l’actuació amb un quatre de vuit i els clàssics pilars de quatre on la canalla de la colla pren protagonisme.
Ben acompanyats
Per part de les altres colles, tant Minyons com Capgrossos van començar amb un 3 de 9 amb folre sense gaire complicacions. Tot i la llarga aturada de la diada per la caiguda de la torre emmanillada, ambdues colles varen mantenir un programa ambiciós, cosa que cal agrair; els malves van descarregar un 4 de 9 amb folre i un 5 de 8, i els de Mataró van fer un 2 de 8 amb folre i un 5 de 8 amb què van segellar la seva actuació. Les dues colles van fer pilars de mèrit; els de Terrassa van descarregar el pilar de 7 amb folre, mentre que els Capgrossos només el van carregar amb l’enxaneta que ja tocava el folre.
Una colla de barri
Abans d’abandonar la plaça, va arribar el moment més dolç de la jornada: la gran foto a les escales. Una fotografia que aquest any pretenia immortalitzar totes les persones que han teixit els 25 anys d’història de la Colla. Més de 800 borinots vam omplir les grades i part de la plaça, i vam agrair amb un somriure les vivències i castells compartits demostrant la sòlida base que hi ha sota de cada castell.
I, tristos per la caiguda, però a casa, abraçats per tanta gent, vam anar a dinar (716 persones!) i a celebrar que fa 25 anys que construïm plegats el model de colla que som; una colla de barri, familiar, que lluny de normalitzar les caigudes, les entoma, les analitza, per tal que siguin una oportunitat per aprendre i seguir creixent amb la seguretat que ens caracteritza. Així que ara toca això, fer balanç i recuperar la confiança per seguir amunt!